08:19h
Tot el que comença, acaba. Gaudint d'aquest paisatge que tants matins ens ha meravellat m'acomiado de los Guineos amb un gran somriure, un munt d'experiències i una bona feina feta, que per la comunitat tot just comença.
Intentaré fer un resum d'aquestes dues últimes setmanes, on els moments compartits s'han multiplicat i no hi ha hagut espai per a escriure.
M'havia quedat a la baixada que vam fer a Santo Domingo a buscar el Rumà. Divendres vam tornar de nou a la Cuchilla, a afrontar el tram final, i vam estar tota la tarda preparant l'activitat de dissabte.
Dissabte matí vam fer l'última activitat participativa. La idea era culminar el procés amb un plan d'acció comunitària, una serie d'accions que la comunitat es compromet a dur a terme per a caminar cap a la solució dels problemes que va prioritzar. L'activitat va anar prou bé, tot i que va costar assentar idees.
Dissabte tarda hi havia la graduació dels nois que han acabat el batxillerat aquest any. Vam assistir a l'acte de graduació i també a la celebració, on vam tenir l'honor de provar la mamajuana d'en Mosiés. La mamajuana és una beguda que consisteix en deixar reposar en unes arrels vi i rom. Estava bona... i forta!!
La festa va durar fins a passada mitjanit i vaig ballar més batxates i merengues que els que pugui ballar en tota la vida. Tots volien ballar amb la blanquita, i a la blanquita li feia mal tot de tant moure la cintura!
22:44h
Diumenge, poca cosa. No recordo què vam fer en especial, suposo que riu, descans i qui sap, potser vam rentar roba i tot, per variar! Dilluns vam estar valorant les activitats participatives, repassant els resultats i comentant la nostra actuació, crítiques constructives per a seguir avançant. Dimarts vam baixar al ciber a comunicar-nos amb el món.
Dimecres matí havíem quedat amb en José Altagracia de Piedra Azul per a fer una carta per a reclamar la construcció d'un aqüeducte per a la comunitat de Piedra Azul i d'Arroyo Rancho, les dues úniques comunitats de la zona a les que no els arriba l'aigua a les cases. Vam fer la carta i després vam dinar plegats, habichuelas en dulce, delicioses!
A la tarda, vam anar a una reunió de pares i mares que hi havia a l'escola. En César ens hi va convocar el dia abans per a donar-nos la oportunitat d'informar als assistents sobre l'última reunió que teníem, la de dissabte següent. En Dil no es trobava bé i es va quedar descansant... així que, quan em van donar la paraula, va tocar mirar la por de parlar en públic a la cara i explicar davant d'unes cinquanta o seixanta persones ben atentes a la blanquita el procés que estàvem portant a terme i la culminació d'aquest en la reunió de dissabte. No cal explicar els nervis que vaig passar... però poc a poc, superant pors, creixent dia rere dia!
Dijous vam estar tot el dia de visita a casa l'Epifanio que viu encara més al monte, al Cinco, un indret on ni les motos hi arriben. L'Epifanio és un líder comunitari molt treballador i implicat en la comunitat, president de la Junta de Veïns i de l'AMPAE (Associació de Pares, Mares i Amics de l'Escola). La visita va ser molt agradable i el dia va acompanyar amb un cel impressionant.
També vam tenir l'oportunitat de visitar la casa d'en Demetrio, un home que ha assistit a totes reunions que hem fet i té unes sortides molt bones. En una de les reunions ens comentava que estava preocupat pq no es podia morir doncs el cementiri se'ls queda petit i diu que no hi cap i, com és alt, li sortirien els peus! Únic :)
Divendres matí vam tornar a anar a Piedra Azul a enllestir la carta de l'aqüeducte amb en José Altagracia i la María Virgen, una altra líder comunitària. Sense entretenir-nos gaire, vam fer la carta i vam baixar ràpidament a la casa, doncs teníem bastanta feina per fer.
De nou a casa vam estar la resta de matí i part de la tarda redactant el pla d'acció comunitària. La idea era plasmar en paper i de forma concreta les accions que la comunitat va proposar a la reunió de dissabte, accions que els farien caminar cap a la solució dels problemes que més els preocupaven: el mal estat de la carretera, la no-legalització del servei elèctric, la falta d'un edifici pel liceo, la falta d'un espai públic de diversió, el tamany del cementiri i el mal estat de la capilla. La tasca no va ser fàcil, la neurona va acabar extenuada!
A la tarda vaig baixar a Maimón amb el Miguel a imprimir tot el material: el pla d'acció comunitària i la carta de l'aqüeducte. La nit va estar amenitzada per uns billars i unes últimes Presidentes de comiat ja que en Dil marxava dissabte després de la reunió.
Uf! Almenys he arribat fins divendres tarda, una mica forçat tot plegat però si no ho faig així no ho faré... Marxo a dormir, avui ha estat un dia dur, dia de comiat, dia en el que em començo a fer la idea que això s'acaba, dia que començo a trobar a faltar tanta gent creuada en el camí...