dilluns 26/07/2010 (2)

21:14h

Altra cop a l'habitació, musiqueta en marxa i dits apunt per a teclejar. Encara que avui no hi ha gaire cosa a explicar. Em queda pendent explicar la reunió de l'altre dia amb el síndico. Quin goig i quina joia haver-lo conegut jejej. És d'aparença tan fals com a la foto, amb una cara allargada i amb poca eloqüència.

M'explico. L'altre dia, quan tornàvem de les nostres minivacances amb els meus pares (que per cert m'explica l'Anna Maria que ja han arribat sans i estalvis i que l'únic que es va quedar a l'aeroport és el paraigues) hi havia una reunió del síndico de Maimón a la capilla del Portón.

Va arribar tardíssim el síndico, com una o dues hores més tard del que els havien convocat. La primera part de la reunió van ser aplaudiments i bones paraules pel síndico i els seus acompanyants. Després les organitzacions presentaven les mancances que trobaven de la zona. Van parlar de part de la Junta de Vecinos del Portón i de la de Piedra Azul.

A continuació, qualsevol habitant de la zona tenia teòricament la paraula per a expressar qualsevol mancança que afectés a les comunitats. Dic teòricament pq només va donar temps d'expressar-se un noi i, quan més tard, un home va voler dir la seva li van dir que res, que ja havia acabat el torn del poble.

Finalment, la possible colaboració del síndico a la zona es va resumir en quatre punts:

1. Manteniment de la carretera

2. Restauració de la capilla del Portón i Piedra Azul

3. Caixes per quan la gent es mori

4. Eines i material per a “arreglus” (ciment, carretilles, pales...)

Sense mencionar la llum ni la falta d'aigua de Piedra Azul, així a primera vista.

La reunió va acabar amb un discurs pèssim del síndico, que amb prou feines sabia expressar-se. Un discurs d'aquests polítics, que són com les películes de diumenge a la tarda d'antena 3, que només començar ja saps què vindrà a continuació i com acabarà.

I res, per avui tanquem la paradeta. Ara un altre llibre m'omple el temps abans d'anar a dormir. Es diu “La vida es otra cosa” i de moment parla de vides de gent dominicana, des de la que es prostitueix, el que ven drogues fins al camperol que sobreviu del que la terra li dona dia rere dia.