dilluns 09/08/2010 (2)

22:09h

Després d'anar a catar les “haibes” i aprendre a anar en motor, de nou aquí. Com deia, la priorització dels problemes la vam fer amb tres gomets per cap, on cadascú havia de prioritzar de la llista de 18 problemes els 3 que consideraven més importants o urgents de la comunitat.

Al final, els problemes principals van ser la llum elèctrica, que ve molt fluixeta, la carretera, els camins veïnals, i l'institut, que ara comparteix instalacions amb l'escola del Portón. La foto final reflexava l'èxit de convocatòria de la reunió, i la gent semblava contenta i animada a seguir endavant.

Després de la reunió, vam anar a celebrar-ho amb unes Presidente a un colmadito del Portón que sempre hi ha molta música molt forta. D'una cervesa vam passar a una altra i una altra, fins que gairebé en vam perdre el compte. I la nit va acabar a la Cuchilla, envoltats de billar i batxata.

L'endemà, ens vam llevar d'hora pq esperàvem a en Diego, que ens venia a visitar des de Santiago, i vam estar rentant roba per a fer temps. Jo no sé què li passa a la roba últimament, però no fem més que rentar, rentar i rentar!

I quan ja ho vam tenir tot llest, en veure que en Diego no apareixia, vam decidir anar a calmar-nos la calor al riu. I just quan ja estàvem a mig camí, vam veure la jipeta de l'Anna Maria, que li havia deixat a en Diego per a pujar.

En Diego va venir amb una noia que està de vacances, la Mari Carmen, i un noi de Letonia que ja porta sis mesos aquí, l'Edgar. Els vam convidar a acompanyar-nos al riu i hi vam passar una molt bona estona, ja acostumada als bitxets que et mosseguen la pell i te la netegen, diuen.

A quarts de tres la gana ens va fer tornar i vam variar el nostre menú d'arròs i habichuelas pel pollastre a l'ast que van portar. Vam dinar i van baixar d'hora pq havien de portar el carro a la capital i pujar amb guagua fins a Santiago, quin tute!

Nosaltres vam pujar a ca la Mariana i en Manolo, el veí, ens va convidar a jugar a Domino. Vaig anar-hi jo soleta i vaig estar jugant amb el Manolo i dos homes grans més. Com en saben i què ràpid compten i calculen les fitxes! Jo ho intentava, i en alguna ocasió me'n sortia alguna de bona, però quin desgast mental!

I el diumenge va acabar amb l'excursió al riu a recollir “haibes”. A les vuit i deu del vespre sortíem d'aquí i cap a dos quarts de deu arribàvem a l'inici del riu. L'excursió va continuar amb la pujada pel riu, intentant veure els animalons dins l'aigua, però com l'aigua es mou i mou moltes fulles i cosetes era molt difícil! Quin cansament de vista!

A mi la recerca em recordava quan anem a buscar bolets, l'esperança en la búsqueda i l'emoció de trobar-ne un. Amb lleugeres diferències, doncs els rovellons no tenen pinces i surten a totes hores, no només de nit en lluna nova com ho fan les “haibes”. Tot i que al prinicipi era una mica d'hora, al final en vam trobar una trentena, tot un èxit.

En Miguel era el que dominava del tema, juntament amb el seu tiet, en Can. El seu fill era el que duia el sac i s'encarregava de carregar-les. L'excursió va estar molt bé, i era graciós veure com, quan en veien una, encara que s'amagués no s'escapava, doncs li desmontaven l'amagatall movent i aixecant pedres fins que la trobaven.

Després de molta estona, vam arribar a dalt de tot del riu i la tornada va ser el més difícil. Un camí camp a través ple de plantes d'aquestes que tallen m'han deixat un dolorós tatuatge a les cames i braços. Vam estar molta estona en el camí de tornada, potser dues hores, fins que a les 6.44h arribàvem fets pols i morts de sed i gana a casa.

Aquest migdia, l'arròs amb “haibes” ens ha acabat de confirmar que l'excursió va valdre la pena, tot i que no la repetiria aquesta nit!

I aquesta tarda he anat a aprendre a conduir la moto. Li vaig demanar a en Miguel que me n'ensenyés, que jo vull sortir d'aquí ben apresa, i hem aprofitat aquesta tarda per anar-hi, no sense abans rentar una mica de roba.

Tot i que em feia una mica de respecte això de conduir una moto, l'experiència ha estat bona i puc dir que he après bastant, només falta pràctica jejej. Però bé, poc a poc!

I per avui res més, marxo a dormir que estic ben cansada després d'aquest llarg cap de setmana intens!