dijous 12/08/2010

22:59h

Felicitats papa!! :) Desitjo que siguis mooolt feliç i que hagis passat un molt bon dia!

Avui semblava que havia de ploure i la por a mullar-nos ens ha fet canviar els plans. Així que, de bon matí, hem baixat a casa en Miguel a comunicar-li que necessitàvem que ens motoconchees al matí. De camí hem aprofitat i hem anat a saludar a la Júlia, que va arribar ahir dels EEUU. Hem sentit a parlar molt de la Júlia i per fi la coneixem! Tot i que la visita ha estat curta, hem quedat un altre dia per a parlar tranquil·lament.

Cap a les deu i poc marxàvem camí a Piedra Azul, a visitar en José Altagracia. Li portàvem un fuet per a compartir amb ell, sempre ens convida a pinya o canya de sucre o aguacate o el que la terra ofereix i li volíem agraïr totes les convidades.

Altre cop, però, ens hem quedat curts i ens ha convidat a guineos per acompanyar el fuet i més tard a dinar castaña (que és una altra cosa de la que nosaltres coneixem com a tal, una mena d'hortalissa) i batata bullides amenitzades amb un aguacate deliciós. M'encanta l'aguacate!

L'estona a casa en José Altagracia ha estat molt bona. L'home viu dalt d'una muntanya, lluny de tot i tothom, amb el seu gat Zafiro. Cuida i planta a banda i banda de la muntanya i aconsegueix l'aigua del riu que hi ha a la vall. Podríem definir-lo com un agricultor amb vida d'ermità.

Després d'una bona estona hem baixat al Portón a penjar els cartells per a la pròxima reunió que serà dissabte que ve a les 15h. En aquesta reunió hem d'analitzar els problemes que es van prioritzar: causes, efectes i solucions. Demà ens toca preparar-la, a veure com ens en sortim!

I a la tarda, hem quedat amb en Lupe, el pare del nen de 13 anys que va patir meningitis de petitó. Volíem parlar amb ell per veure fins on estava disposat a arribar per a tractar el seu fill.

Hem pujat al Portón amb el pare i el fill i al colmadito d'en Xerif ens hem pres uns refrescs amb galetes. El nen camina prou bé i és molt carinyós. En caminar, si et dóna la mà, s'encorba, però si camina sol camina prou recte. De broma ens n'anàvem corrents i li deiem que ens enxampés. El nen reia i reia, ha estat molt gratificant!

I per part d'en Lupe, el pare, molt bé. Ha dit que està disposat a que el portin a algun lloc internat per a tractar-lo i ensenyar-li a parlar i a valer-se per si sol; ell l'aniria a visitar sempre que hi hagués algun pesito per a fer-ho. En Lupe ens explicava que el nen cada vegada té més força, ell, amb 66 anys, ja va de baixada, i en Lupito aviat tindrà més força que ell.

Dia de visites gratificants, i al final, ni una gota de pluja :)