20:54h
Un dilluns dilluns! Avui estic cansada, molt cansada. Per aquesta raó, crec que avui tocarà anar a dormir d'hora i descansar força pq demà tenim l'activitat amb els mestres i uff! aquesta també fa una mica de por!
Ahir l'activitat amb les mares prou bé. Vam fer una activitat d'anàlisis de gènere i va ser una mica complicadeta, però jo diria que va sortir força bé. Ja en tinc dues pendents per explicar: la dels veïns de dissabte i la d'ahir a la tarda amb les mares, ja tinc feina, ja! Intentem la dels veïns...
Amb els veïns vam programar fer dos tipologies de mapa: el mapa social i el mapa de recursos naturals. Vam decidir dividir-los en grups d'agricultors, mestresses de casa i mixtos. La idea era que els agricultors fessin els mapes de recursos naturals, on s'hi identifiquen les terres de cultiu, el bosc, les terres àrides, els rius... Els va costar bastant, molts deien que no sabien de lletra ni dibuix i aquí es quedaven.
Per altra banda, les mestresses de casa i els grups mixtos es van encarregar dels mapes socials on s'identifiquen les casetes, de què estan fetes, els serveis comunitaris, l'ocupació de la gent, el nombre de gent per casa... tampoc els va ser fàcil ficar-s'hi però poc a poc i a mesura que agafaven confiança s'anaven animant.
Els mapes com a tal no van ser, ni de bon tros, una meravella; però el resultat, que és la reflexió a partir dels mapes dels problemes comunitaris va ser prou bo. Tot i això, em dóna la sensació que ja tenen el discurs dels seus problemes comunitaris, espero que els mapes els fes trobar algun més dels que no mencionen per defecte.
Alguns veïns, sobretot els més ancians, venien a demanar ajudes. No sé què s'imaginaven sobre la reunió, però anaven al que anaven i ni la nostra explicació inicial del que realment fem aquí els va aturar. Jo intentava treure'n suc i els demanava pq volien aquesta ajuda, quin era el problema que volien cobrir amb aquesta ajuda? Però no vaig tenir gaire èxit, venien amb les mans buides i les orelles tancades.
Altres veïns ens explicaven els seus mals i les seves penes. I, després de tota l'explicació, també demanaven a veure si queia alguna coseta. No van estar de sort, no els va caure ni un chelo, tan sols un caramel per endolçir-los un xic la vida.
La veritat que la vida al camp no és gens fàcil. Treballen i treballen i no surten d'on estan, fins i tot de ben vellets també els toca treballar per a sobreviure. I la gent jove veu que això no és el que volen, i marxen, deixant els pares al treball de camp que, resignats, es queixen que el jovent no vol treballar, que no li agrada “chapear”, que prefereixen el treball d'oficina...
Bueno, la reunió va acabar prou bé, tot i que al final molts veïns estaven cansats i alguns fins i tot van marxar abans d'hora. La majoria, però, van aguantar fins al final tot i l'amenaça de pluja, i van valorar positivament la reunió. Els costava mantenir-se concentrats durant la reunió, però al final sembla que els va agradar.
Apa, i demà més, ara a dormir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada