dijous 01/07/2010

23:06h

Juliol comença ple de llum i energia. Sembla que han canviat els vents i ara toquen aquests luxes que fins fa un mes eren la mar de normals. Quan tornàvem del ciber la Mariana ens ha rebut ben alegre que havia pogut posar una rentadora i tot!

Aquí la gent viu en casetes de fusta i sostre de zinc però amb rentadora, nevera i no hi falti la caixa tonta. A part, alguns omplen la sala d'estar – menjador de sofàs d'aparença calorosa i mobles que no enganxen per res entre ells, almenys sota el meu punt de vista.

Ara que hi ha llum, de tant en tant un merengue, una batxata o una missa surt d'alguna caseta. Pel que ens han explicat i hem deduït, amb l'electricitat forta, les comunitats deuen omplir-se de música exageradament forta, pregoners catòlics o diàlegs de culebrons enfanxifosos.

Aquest matí teníem prevista la visita a la policlínica. Abans, però, hem estat preparant les preguntes, qüestions més aviat de funcionament. Hem anat caminant fins a la policlínica, una mitja horeta amb broncejament inclòs. Hi hem arribat acalorats, sensació que ha aumentat quan hem vist en Moisés, el doctor, que ens rebia amb jaqueta de màniga llarga.

A la policlínica hi havia tot el personal: el doctor Moisés, l'infermera Amparo, la conserge Santa i la promotora de salut dels dijous, la Victoria. Hem estat xerrant una miqueta: la malaltia més comú, la grip i el mal de caderes; les ambulàncies, a les películes; la majoria de les medicines que receptaven, gratuïtes pel SeNaSa, el Seguro Nacional de Salud.

Hem aprofitat la visita per a recollir alguns medicaments pel mal d'orella de la Mariana. Amb la targeta i la recepta que va fer el mateix Moises n'hem tingut prou, ni una firma, ni ens han recollit la recepta, ni res.

A la tarda, hem baixat al ciber una bona estona, temps suficient per a parlar amb molta gent, però al final no prou per a contestar els mails, i comences a parlar i el temps passa volant! Després, hem fet una cerveseta, hem comprat fruita per a aportar nous nutrients a la nostra repetitiva alimentació i altre cop cap a la Cuchilla.

Uff! I prou, que aquesta setmana no estic gaire escriptora, me'n vaig al país dels dowayos :) - els dowayos són una tribu africana que l'antropòleg Nigel Barley va fer-ne un treball de camp que explica en el llibre que m'estic llegint: El Antropólogo Inocente. Molt divertit i recomenable, el llibre :)