dimarts 06/07/2010

23:58h

Un parell de dies sense escriure, un parell de dies de descans. I masses coses que s'acumulen per explicar i fa una mica de mandra posar-s'hi... farem un esforç! :)

Estic encostipada :( diumenge em vaig encostipar i el meu nas és una font constant de moquets. I amb la calor que fa al migdia, és terrible! El cap bull i sembla que l'aire costi més que mai d'entrar al cos. Quina fàtiga!

Anem per ordre. Diumenge va ser un dia lúdic. Per fi, un diumenge tenia gust a diumenge! Al matí vam anar al play, un camp on juguen a softball. El softball és com el beisbol però es juga amb una pilota més gran i la forma de tirar la pilota és diferent. A part d'això, les normes són més o menys com el beisbol: un equip bateja i intenta passar per totes les bases i arribar de nou a la sortida; l'altre equip intenta eliminar els jugadors per a què no arribin a les diferents bases. I tan sols cal sumar-hi altres normes aparentment incomprensibles si no van acompanyades d'una explicació, que eren escases.

El joc va estar bé tot i que no sempre et tracten igual pel fet de ser noia i a vegades et sents una mica discriminada... De fet, només érem dues noies: la Maria i jo. La Maria és la filla de la Carmen, té 18 anys i encara no té fills ni espòs. Pel que fa als nois, gairebé tots els que jugaven tenen parella, però ¿on estaven elles? Segurament a casa amb els crios, fent l'oficio i el dinar, doncs ens hi vam estar fins ben bé la 1 del migdia jugant. A vegades penso en la sort que he tingut de néixer en un entorn més avançat en temes de gènere.

Durant tot el matí va fer molt molt de sol, i el play, en ser un camp de joc, gairebé no té ombra. En conseqüència, el moreno paleta s'està accentuant de forma crítica, tenint una especial consideració pel ridícul blanc dels mitjons.

A la tarda, vam quedar amb l'Alexandre una estona al riu. Vam dinar ràpidament i a les 14h ja estàvem camí al riu. El riu està ben aprop de casa la Mariana, a cinc minuts caminant. Abans però de baixar al riu, vam decidir anar a veure l'ambient de la gallera, doncs diumenge a la tarda és el dia que es reuneixen.

A la gallera hi havia molta gent, gairebé tot homes. Quan hi vam arribar encara no havien entrat, i estaven a fora aparellant els galls per a les lluites segons el pes. Hi havia una bàscula i comparaven el pes dels dos galls per a “casar-los” com diuen ells. Una vegada casats, els tocava patir una mica, doncs els posen unes espuelas per a què facin més mal a l'oponent en la lluita.

No vam arribar a veure res més, doncs vam marxar abans que comencés la festa. A mi m'agradaria veure un dia quan entrin, el funcionament de les apostes i tot plegat. No m'agraden gens les lluites de galls, però m'és curiós veure com s'organitzen, com aposten, com es comporten. Ens agradi o no és una activitat social forta de les comunitats rurals.

Malaudarament, no vaig poder fer gaires fotos, doncs la gent creu que porta mal auguri i que llavors el gall perdrà. Recordo que hi havia un gall totalment cec que li vaig fer una foto d'incògnita... deien que era bo, però avui el Manuel m'ha comentat que va perdre i ja deu estar en algun estómac. No sé si deu haver estat la meva foto que li ha fet devallar les forces... jejej

Després d'aquesta visita fugaç a la gallera, vam anar al riu. Hi havia bastanta gent, i ens hi vam estar una bona estona xerrant amb l'Alexandre, un noi del Portón que és professor de l'escola. Crec que aquí va ser on em vaig encostipar, doncs estàvem parats dins l'aigua i a l'ombra i vaig agafar fred. I ja la tenim liada: moc avall, estornut enfora!

Quan ja començava a refrescar una mica, vam anar cap a casa amb el José Manuel i la seva família. Ens hi vam estar bastanta estona, en Dil li va instal·lar el windows al portàtil i jo vaig estar jugant amb les seves filles i el seu fill. L'estona va ser divertida, la filla petita no para quieta! Però és molt divertida :)

Després, al vespre, vam sortir a ballar una mica per celebrar que feia un mes que havíem arribat! Vam anar amb en Manuel i la Mariana fins a la Cuchilla. Allà hi havia un colmadero amb música i vam estar una estona xerrant per allí i prenent una birreta entre tots. He d'aprendre a ballar urgentment! Tothom en sap molt, i si no vull fer el ridícul m'hi hauré de posar amb urgència, doncs jo ja els ho dic, que sóc un pato ballant!

L'endemà, que va ser ahir, va venir l'Anna Maria amb la Cecilia, en Domingo i la Teresa i la Mercè, que estaven de visita. La Teresa és el nostre contacte amb l'associació a Catalunya. Al matí, vam anar a visitar en José Altagracia i el manantial de Piedra Azul. Vam dinar tard i la tarda es va fer molt curteta.

Després de dinar, vam tenir l'ocasió de parlar de la granja, de la nostra tasca aquí, de les expectatives... Només volem deixar clar que no sabem què en podrem treure, ho intentarem fer el millor que sàpiguem, perquè volem el millor per aquestes comunitats, però no podem prometre res, doncs volem que surti el que surti sigui sostenible, ajudi realment en el nivell de vida de la comunitat i sigui autogestionat per la mateixa comunitat.

I res, apunt per a començar la segona etapa de les pràctiques. Avui, en teoria, havia d'ordenar els apunts de la llibreta, però no he sapigut per on començar, demà intentaré inspirar-me per a fer-ho. Demà volem escollir les comunitats on farem DRP, demà és un dia per estar ben al loro, doncs la decisió determinarà l'actuació en la zona. Espero força lucidesa i energia! :)