21:26h
I Sant Tornem-hi! Les vacances han passat, han estat molt bé, però com totes bones vacances, s'han fet curtes! He fet vacances de tot, de ment, de projecte, de blog, de cuchilla i de portón. Però el que és descansar, poc, no hem parat cotxe amunt, carro avall per la península de Samanà, pel nord de Santiago...
A grans trets, la ruta ha estat la següent:
dissabte: vam baixar a Santo Domingo amb una guagua que baixa a les 6h de la matinada per anar al mercat. La guagua no es podia considerar com a tal, era una pickup amb molta gent dins, però ens va anar molt bé pq a les 9h arrivàbem a Santo Domingo. Un cop allí, vam buscar l'hotel Lina Barceló i ens vam trobar amb els meus pares. Quina ilusió trobar-los tant lluny de casa!
Vam anar a la Hertz a llogar un cotxe que ja havíem reservat i amb un super Fiat Panda ens hem mogut per a tota República Dominicana. El cotxe ha anat molt bé, s'ha posat per llocs difícils, enfangats, amb la carretera boturuda, el nostre mini 4x4 ha estat a l'alçada de la situació! Pel que fa a la conducció, el meu pare com un dominicà més i, excepte amb l'ús del claxon, es va integrar perfectament a la caòtica conducció dominicana.
Un cop al cotxe, el primer destí va ser casa l'Anna Maria per a acomiadar la Cecilia que dimarts marxava i ja no veurem fins a Barcelona. Quina ilusió haver-la conegut i haver pogut compartir amb ella una mica d'experiència dominicana!
Després, dinar al Malecón i ruta cap a la península de Samanà, al nordest del país. El destí dins la regió va ser Las Terrenas, una població bastant turística al costadet del mar. L'allotjament el vam fer al Rincón de Avi, un hotelet molt maco, amb una piscina genial!
diumenge: vam visitar la cascada del Limón, situada a mig camí entre las Terrenas i Samanà. Uns 50 i pico metres de cascada ens van meravellar la vista i a en Dil el chapuzón després de mitja horeta patint sobre un cavall per la muntanya entre fang i pedres. El patiment, fruit d'una mala experiència sobre un cavall l'any passat a Mèxic, que una relliscada ens va fer anar als dos a terra; però el passeig, en realitat, va ser la mar de tranquil.
A la tornada, passejadeta per las Terrenas i mojito al vespre vora la mar, rodejats de palmeres i bona música :)
dilluns: va ser un dia de cotxe. Volíem visitar el parc natural dels haitises però ens va sortir el tir per la culata. Va ploure tot el dia i vam donar més voltes que una baldufa. Finalment, vam acabar a Las Galeras, a l'extrem nord-oriental de la illa.
Vam tenir l'oportunitat de visitar la playa Rincón, segons diuen una de les deu millors platges del món. La platja era llarga com un dia sense pa i plena de palmeres, certament maca, però una mica bruta, amb piles de cerveses buides i tota la vora de la platja plena de troncs que un mar “bravo” arrossegava.
dimarts: vam poder visitar el parc nacional dels Haitises. L'excursió era amb una barqueta pel parc, que està format de 58 illetes (crec). Les illes, de pedra, estan plenes d'arbres i vegetació que sembla bastant increíble que hi hagin arrelat. Sobre els arbres, ocells de tots tipus i mides fan vida, sobretot un gran nombre de pelicanos, garces blanques i buitres.
La barqueta es va aturar en tres coves, la primera, plena d'estalagtites i estalagmites i amb una arrel que baixava i recorria bastants metres buscant terra i aigua; la segona, amb dibuixos taíns, els antics habitants de la illa abans la devastadora invasió espanyola; la tercera, amb dibuixos, terra de sorra i ratpenats per totes bandes.
Després, una volta pels manglars i cap a Cayo Levantado, una illeta turística 100% on vam dinar i ens podíem banyar. Llàstima que plovia i feia una miqueta de fresca, ajornant el bany per un altre moment.
De tornada, carretera i manta fins a Puerto Plata, on vam fer nit a l'hotel Atlántico.
dimecres: vam llevar-nos a Puerto Plata, una ciutat que em va sorprendre. Deu ser la tercera ciutat de República Dominicana, després de Santo Domingo i Santiago. M'imaginava una ciutat atapeïda, bastant colapsada... però ens vam trobar una ciutat tranquila amb casetes de fusta d'estil victorià la mar de mones i un mar amb reflexes platejats, fent honor al nom.
Després d'esmorzar, vam fer via cap a Punta Rusia. Vam arribar-hi a l'hora de dinar, i, aprofitant que en l'excursió entrava el dinar, vam dinar i vam dirigir-nos amb una barqueta cap a Cayo Arena. L'atracció principal de Punta Rusia és agafar una barqueta i després de vint minuts arribar a una illa perduda enmig de l'Atlàntic. Com que vam anar-hi per la tarda, estàvem sols a la illa, una illa que fa unes 180 passes del meu pare de diàmetre.
La illa és genial, i el millor és observar el fons marí amb les ulleres i el tub. Primer fas una primera prova d'snorquel prop de la platja, i després surts en alta mar a fer una volta on es poden admirar peixos de tots colors, formes i tamanys, corals i tota mena de plantes marines. Uf! Genial!
El guia ens anava indicant el nom dels peixos i els donava menjar per a que de cop un munt de peixos el rodegessin esperant l'exquisit banquet de pa i formatge. Després em va ensenyar un eriço que s'enganxava a la ma amb uns tentacles tant fort que no queia en posar la ma cap per avall, fantàstic!
Mentres la meva mare, en Dil i jo feiem la volta, el meu pare contava els passos de la illa i esdevenia una gamba més jejej.
De tornada, un altre passeig pels manglars i camí cap a Santiago, nit a l'hotel Colonial.
dijous: és a dir, avui, de bon matí hem quedat amb en Diego, l'amic de l'Anna Maria, per a saludar-lo. Hem anat amb ell a la universitat PUCAMAIMA (Pontíficie Universidad Católica Madre y Maestra) que és on treballa i ens ha convidat a esmorzar. De sortida de la universitat, hem trobat una pick up amb uns gossets que donaven i n'hem agafat un parell per a la Mariana, que en volia. Esperem que tinguin més sort que en Boby i en Bravo, que ja reposen sota terra :(
Després hem pujat a la Cuchilla, hem dinat a ca la Mariana i hem estat donant una volta fins a Piedra Azul per a ensenyar el nostre territori actual als meus pares. La carretera està bastant malament i a la meitat de Piedra Azul hem hagut de donar mitja volta perquè el camí era massa pel nostre mini 4x4.
I aquí de nou, mil cansada i amb moltes ganes d'anar a dormir! Aquesta tarda hem anat a una reunió i he tingut l'honor de veure en directe al síndico de Maimón, l'amic del somriure, en William! Em dóna la mateixa desconfiança en foto que en viu i directe. Demà ho explico, per avui, suficient!
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada