dimecres 07/07/2010

0:27h

Uff que tard! Això de la llum efectivament ens ha allargat el dia, però també ens ha escurçat les hores de son!

Avui, volíem fer moltes coses, i com sol passar en aquestes ocasions, amb prou feines hem arribat a la meitat. Volíem fer una recopilació de les notes que hem pres durant aquest primer mes, posar-les en comú, fer una sèrie de matrius FODA (Fortaleses – Oportunitats – Debilitats – Amenaces) de cada comunitat, i finalment decidir en quina o quines comunitats treballarem.

Hem estat tot el dia a la caseta treballant amb el portàtil, però la tasca d'ordenar les notes en un sistema que després sigui eficient està resultant llarg i gens fàcil. El matí l'he perdut intentant buscar alguna forma de passar la informació al portàtil de manera que després es pugui trobar la informació fàcilment. Que tingui la informació necesària, però que alhora no sigui un monstre inmanejable de dades; aquesta era la idea.

Finalment, he decidit començar a passar les primeres notes i esperar que poc a poc tot plegat prengués forma. Curiosament, la part que no portava gaire ben esquematitzada i treballada era la part que en Dil s'ha currat més, així que ens hem complementat perfectament. Jo, un intent de resum en word; ell, unes taules la mar de pràctiques en excel. D'això se'n diu complementarietat! :)

Demà baixarem a Santo Domingo, a parlar amb la Teresa i a veure si podem quedar amb la Gema, una companya del màster que està fent les pràctiques a Haití i s'ha pres una setmaneta de vacances. De bon matí, guagua i cap avall que fa baixada.

I poca cosa més avui. Ahir em vaig deixar d'explicar una visita inesperada que vam tenir dilluns al vespre. Dilluns, aprofitant que vam baixar a Maimón, vam pujar unes cervesetes i al vespre vam estar xerrant força estona amb la bona companyia de les President, les cerveses dominicanes.

I ja se sap, la cervesa porta a la pixera, i la pixera porta al lavabo... i en un d'aquestes visites al senyor roca, tot assentadeta a la tassa em va donar per mirar a la dreta... i hi havia una araña gegant! Peluda, negra, gegant! No vaig cridar gaire, doncs tenia por d'espantar-la, però tampoc podia parar la pixera, així que ens vam estar una bona estona cara a cara, jo suant, ella tan tranquila.

En sortir, en Dil es va sorprendre i tot de lo gran que era, i aquí va acabar la seva història, un cop de sabatilla se la va endur a l'altre barri, deixant una taca negra de sang a la paret, que encara hem de netejar. Li he proposat a en Dil deixar-la allà, per avisar a altres insectes de tals dimensions que aquest és el destí que tenen els que creuen la línia d'entrada a casa. Avisats estan, animalons de Déu!

Ara que menciono Déu, aquest matí, mentre esmorzàvem, hem tingut la oportunitat per segon cop d'escoltar el padre Chelo per la ràdio. El padre Chelo és un home que fa misses a la Vega i les passen per la ràdio, i la Mariana se l'escolta. El padre es passa tota l'estona explicant miracles que ha protagonitzat. Diuen que sana la gent, i és el que explica tota l'estona.

Hi he estat pensant i de fet, no m'extranyaria que realment sanés a gent, no tant pel seu toc diví o pel poder de Déu, com ell comenta; sino pel poder de la ment de la gent. Una mena d'efecte placebo: la gent està convençuda que si van a la missa d'aquest padre es sanarà, i efectivament es sanen pel mateix convenciment! Vaja, teories... :)