dimecres 30/06/2010

21:46h

Llum! Quin luxe! Llum i aigua!! Què més es pot demanar? Bona música al portàtil i càrrega però poques ganes d'escriure.

Avui, breu. Al matí, visita al Portón. Volíem veure si trobàvem a l'Elvin, un home que anava com a regidor amb l'amic William. No hi ha hagut sort, i sota una fina pluja hem decidit anar a conèixer un barri del Portón que està prop del cementiri.

La veritat és que els morts tenen un paissatge ben bonic, unes vistes espectaculars. El cementiri de la comunitat és un terreny amb moltes creus al terra, i algun que altre bloc de ciment. Fins i tot, sobre una tumba estaven assecant cacau. Segur que aquest cacau quedarà de muerte! jejeje, no falti mai l'humor :)

En les casetes de després del cementiri hem anat a parar per casualitat a la caseta dels pares d'en Valdés, l'espòs de la Muñeca, el gendre de la Mariana. A la porta tenien un cartell electoral de l'amic William amb el seu somriure encantador. Hem preguntat com és que el recolzaven. “Ens ha promès millores” “Quines millores?” “que nos arreglaría la casita, bueno, mejoras! Pero no ha vuelto a pasar por aquí...”.

Qui espera desespera. El seu consol és que encara no ha pujat al càrrec, crec que a l'agost és quan oficialment puja al càrrec de síndico. I quan estigui al càrrec millor que s'esperin assentants, que drets encara es cansaran...

Al migdia hem canviat una mica el menú “para no aburrirnos con el arroz”. Espaghetti, pollastre i yuca.

A la tarda, hem anat a visitar els veïns. En primer lloc hem visitat la senyora Lorenza (Lola) i en José (Moro), que viuen just davant la caseta on viu la Mariana. Després, hem visitat l'Alejandra, que viu una mica més enllà. Feia pudor a tabac i tenia la caseta plena de pajaritos (mosquits). La visita ha estat curta.

I després hem anat a ca la Júlia perquè venia un senyor de los Martínez a pujar-nos la llum. I ara, deslumbrats, tenim el goig i la joia de tenir llum!! Encara ha de venir a arreglar una coseta, hem quedat dissabte matí.

Mentre ho arreglava i aprofitant que plovia hem estat jugant al dominó. Ha estat bé, però són unes màquines, quina concentració, al final se'm barrejaven tots els puntets i ja no veia res! I intentava comptar però uff! Són uns cracks, haurem de practicar per estar al seu nivell!

I després he estat parlant breument amb en Santiago, que és qui cuida la caseta d'en Luis i la Julia. És adventista i li he preguntat en què es diferencien dels catòlics. Ells, els adventistes, pel que tinc entès són més de l'antic testament. He estat xerrant una mica i al final crec que m'ha vist com una ovella descarrilada que cal redreçar. L'home no podia entendre que no cregués en el seu Déu ni en la seva església. I molt menys que no tingués un pastor que em guiés! Finalment, he aconseguit que em dediqui algunes oracions per a que l'esperit sant m'ilumini.

dimarts 29/06/2010

20:29h

Avui ha costat arrencar. Ha estat un d'aquells dies que el llit t'agafa i no et deixa anar. La mosquitera s'aferra al matalàs i qualsevol moviment costa més que mai.

Pel matí hem estat fent la planificació de la setmana i neteja de la caseta. De forma sorprenent vam seguir bastant fidelment la planificació de la setmana passada. A veure què tal amb aquesta.

A la tarda havíem quedat amb en Félix Ramon que viu al Portón. Hem aprofitat per fer-hi algunes diligències: quedar amb en José Manuel i preguntar a la Yolanda sobre un cens que van fer. Per la primera hem quedat diumenge tarda; per la segona el cens va ser entregat sense quedar-se còpia. Intent fallit.

Després de les diligències, hem anat a casa en Felix Ramon per a comprovar que no hi era. L'esposa d'en Cesar ens ha dit que estava a Pepeperez. Doncs cap allí tocava! He estat resant tot el camí per a trobar-nos-el i no haver de baixar fins a Pepeperez sota un sol imponent. Les meves oracions han estat escoltades i a mig camí ens l'hem trobat. Que bé!

Com estàvem prop de la caseta, hi hem baixat a xerrar una estona acompanyats d'un suau cafè, a l'estil dominicà. La conversa ha estat bastant entretinguda, amb informació interessant acompanyada de palla, com sempre. Però l'estratègia de desgranar el gra de la palla va millorant i la desconexió en el moment clau permet descansar un xic la ment abans de tornar-se a concentrar i a assimilar les idees, paraules i conceptes interessants.

Pel que hem vist hi ha un cert front Felix Ramon - Cesar contra en José Manuel. Per la impresió que ens ha donat va més enllà de la política. En Felix Ramon és amic de l'amic del somriure, l'alcalde de Maimón. Diu que els ha promès arreglar mínimament la carretera, un parc i una cancha de basquet. Del dicho al hecho hay un trecho. A veure.

També ens ha explicat com s'ho fan per a nombrar professors que encara no siguin licenciats. Es veu que ara va per concurs, però hom pot ser nombrat secretari/a o conserge i després se'ls puja la categoria a mestre, saltant-se el concurs. Se les saben totes!

I també hi ha hagut temps per a parlar de la granja. Tot i que deia que no sabia gaire cosa, segons ell la gent estava guapa amb la granja. Guapa significa com enfadada. Havien treballat per a la seva construcció pq en teoria els havien dit que els vendrien els pollastres més barats i que els beneficiaria, però res de res, segons ell no han obtingut res.

I estan desencantats amb la granja. Però no entenc gaire com va anar la construcció. Tal com està muntada, està habilitada per a rebre 3000 pollastres de cop, criar-los i vendre'ls al cap de 45 dies. I aquesta comunitat no té prou mercat com per absorbir 3000 pollastres de cop. A més a més, es veu que no es poden anar afegint pollastres per a que surtin gradualment, perquè els grans posen malalts els petits.

Em dóna la impresió que per el costat de la granja es podrien aconseguir millores per a la comunitat. Almenys, que tinguin els pollastres més econòmics. Influencies positivament en la seva alimentació i economia. Però per poder qualsevol cosa ens falta la versió d'en Luis i la Julia, els actuals gestors de la granja. I estan a Estats Units perquè ell està malalt. Espero poder conèixer-los, tothom parla molt d'ells pq es veu que estan molt implicats en la comunitat i fan moltes coses per a la gent de la zona.

I res, agafant embrenzida altra vegada. Hem parlat amb en Dil i intentarem baixar el ritme, buscar més temps per a nosaltres, doncs no parem en tot el dia. Ni al migdia, que en teoria tenim bastant temps de descans, parem. I si seguim així, acabarem sense energia ni ànim per a fer res. I no podem permetre'ns arribar a aquest extrem!

dilluns 28/06/2010

20:13h

La Cuchilla de nou. Hogar, dulce hogar! De bon matí hem pujat amb en Domingo, i hem fet poqueta cosa, hem dormit poquet aquesta nit i ens adormíem pels racons. Ahir, amb l'emoció d'electricitat + internet, la nit es va fer llarga i a les 2h anàvem a dormir. Aquest matí, a les 7h havíem quedat amb en Domingo per a pujar. Una simple resta evidencia l'escàs nombre d'hores dormides.

Aquest cap de setmana hem estat parlant amb uns amics de l'Anna Maria sobre el problema de les comunitats que estem. Una noia comentava que la solució era fer un poble en un altre lloc. Jo trobava la solució una mica dràstica i complicada. Un altre noi, intentava explicar el comportament de la gent de les comunitats posant-se a la seva pell. En resum, la cosa està complicada. De moment no s'entreveu cap solució, però temps al temps. Tinc l'esperança que surtin propostes interessants des de la mateixa comunitat a partir de les activitats de DRP que farem.

El que hem vingut se'n diu un DRP. Diagnòstic Rural/Ràpid Participatiu. Es tracta d'establir a partir de la mateixa comunitat un pla d'acció comunitari, en aquest cas amb el suport econòmic d'una associació catalana.

Hem dividit el periòde de pràctiques en tres grans blocs: observació, activitats participatives i formulació del projecte. Aquest primer mes està dedicat a l'observació. La idea és intentar en un mes endinsar-se en la comunitat, en la seva (no-)organització, els problemes... Ens hem donat un parell de setmanes més abans d'endinsar-nos en la segona part.

La segona part consistirà en la realització d'activitats participatives amb diferents grups de la comunitat. Abans, però, haurem de decidir en quina o quines comunitats ens basem, doncs ja diu la dita: qui molt abarca, poc estreny. I volem fer-ho bé, un projecte sostenible, així doncs millor començar poc a poc. Sobre una bona base és on es pot construir.

En aquesta part, l'objectiu és identificar els problemes amb la comunitat i buscar-hi solucions. Un cop reunits amb diferents grups, els resultats es presenten a la comunitat, i teòricament, es formula un pla d'acció comunitari que farà caminar la comunitat cap on aquesta hagi decidit.

Finalment, un cop decidit què es farà, falta establir molt bé les regles del joc, sense deixar caps solts, evitant futurs malentesos que puguin fer coixejar el projecte.

I aquesta és la teoria. De moment, estem en el primer punt, per mi el més senzill. Potser perquè ja el tenim gairebé superat. La veritat, que tinc l'impresió d'entrar en terrenys tenebrosos, incerts... però tinc l'esperança que tot sortirà bé. El temps dirà, nosaltres hi posarem tota la nostra energia i voluntat.

Pensant en el futur de la comunitat, avui ens hem preguntat breument què fa poble? Què fa que una comunitat visqui com a tal, sigui sostenible, tingui fluidesa econòmica, proporcioni treball, possibilitats, futur pels seus habitants? Com s'aconsegueix poble? Organització?

Una de les claus de l'èxit del projecte, crec, serà l'organització. Aconseguir una mínima organització sòlida en la comunitat. Vist que l'organització pràcticament només funciona davant resultats imminents, serà un punt a tenir en compte per a construir un bon pla.

I res, després de gairebé un mes aquí, comencen a aflorar els interrogants, les intuicions, les voltes i voltes cerebrals.

diumenge 27/06/2010

01:00h – Sto Domingo

Ben tard i encara aquí, actualizant el blog, ordenant les fotos, mirant cosetes per internet... i molta més feina que quedarà per fer! Al final el dia s'ha fet curt... però ha estat molt bé.

De bon matí ens hem llevat i hem anat amb l'Anna Maria i la Cecile a la platgeta! Ja era hora de visitar-ne alguna, tants dies rodejats d'aigua i sense gaudir dels tresors d'aquesta illa caribenya! Hem anat a Boca Chica, prop de Santo Domingo.

Hem estat tot el matí a la platja, que bé! Quina aigua més transparent i sorra blanca i no gaire caloreta, la suficient per estar de conya dins l'aigua. I quina platja més plana! Ens endinsàvem més i més i no baixava... al final, les algues ens han tallat el pas, més que la profunditat del terra!

I com una imatge val més que mil paraules, avui no m'enrotllo i deixo una mostra del bug de piruetes a Boca Chica :)

i després de tant d'esforç, ens la mereixíem!!

dissabte 26/06/2010

0:02h – Sto Domingo

A la capital!! Avui ens rodeja totxos, carretera i algun soroll de carro de tant en tant. I la nit, amb electricitat es fa llarga, goita si n'és de tard!! I amb internet, ja es pot fer inacabable!

Avui hem anat a la missa de la pastoral materno-infantil. Havíem quedat a les 10.30h amb la guagua que ens baixava fins a la capital. A les 10.45h, estavem llestos. A les 11h, la Mariana estava a punt. A les 11.15h, hem vist pujar la guagua cap al Portón. A les 11.45h ens ha passat a buscar. Finalment, a les 12h ja estàvem gairebé totes a la guagua i camí a Santo Domingo.

El camí ha estat terrible. Anàvem 14 en una furgoneta construida originalment per a 7 persones. I sense aire acondicionat, i amb els vidres tintats, no fos cas que ens veiessin suar. Quan ja entràvem a Santo Domingo, el vehicle ha començat a fer un soroll extrany fins que al final li ha caigut una part que aguanta l'eix de la roda o algo així, una baina que no havia vist mai caure d'un cotxe.

Hem hagut d'improvitzar i una altra guagua ha parat i ens ha portat fins al lloc. Aquesta guagua sí que era un luxe! Seients per a totes i aire acondicionat! Genial!

En arribar, hem tornat a canviar de guagua, aquest cop era tipus bus escolar. En aquestes hi han pujat moltes dones de la pastoral i han estat cantant cants a Déu i a la glòria de dalt del cel.

Finalment, hem arribat a l'església on es realitzava la missa. L'església no tenia gaire encant, un local que podria haver estat perfectament una oficina, amb quatre quadres religiosos, un altar i un munt de bancs. Hi havia molta gent, a la missa, la majoria dones.

Les misses aquí, són una festa. Piquen de mans, les sacsegen d'un costat a l'altre, canten animadament, i en ocasions participen amb experiències de vida en el sermó. Avui, la veritat sigui dita, ens hem escaquejat just quan començava el sermó, després de l'evangeli.

Sortint de l'església, hem anat a dinar i de compres a la sirena, una cadena de supermercats. Finalment hem arribat a ca l'Anna Maria. Encara ens hi esperava una reunió d'un club de promoció de la pau. Hi hem estat com a observadors, ha estat interessant, però la meva ment necessitava un descans i no he pogut retenir gaires coses.

Del poc que he retingut és que l'any que ve se celebra 500 anys des del discurs del senyor Montesinos. Aquest frare va ser un home important, i en el seu discurs defensava que els indis eren persones i que havien de ser reconeguts com a tal, carregant contra la esclavitut i les brutalitats que patien. Després, als colons se'ls va ocòrrer la meravellosa idea que, a falta d'indis, millors serien els negres d'Àfrica que tenien més força i resistència. En fi!

I poca cosa més, me'n vaig a arraplegar un llit! bona nit, món!!!

divendres 25/06/2010

21:34h

Divendres! I demà, cap a Santo Domingo! Avui, després de gairebé un mes, tenia la sensació de divendres, ben aprop del cap de setmana. I la veritat que tampoc serà gaire de descans, demà, ens toca anar a missa amb la pastoral materno-infantil i no sabem fins a quina hora ens hi haurem d'estar abans de poder-nos-en anar.

M'ha donat energia, aquesta sensació. Hem anat tan a saco des que vam arribar que gairebé ens hem oblidat de descansar. I els dies que hem decidit descansar, els hem dedicat a la neteja de la caseta o de la roba o bé a baixar al ciber a comunicar-nos. I de fet, a la capital, crec que tampoc descansarem molt, però almenys desconectarem un parell de dies del campo, per anar-nos-en a l'agobio de la ciutat.

Avui, de bon matí, hem anat a una reunió que teníem prevista amb l'escola de la Cuchilla. En teoria, havíem quedat amb els professors, però no n'hem vist cap i hem estat parlant amb en Basilio, el director. En Basilio és un dels tres germans directors de la zona. Hem estat una bona estona parlant amb ell.

Ens ha aclarat coses com la targeta de solidaritat, que no acabàvem d'entendre com funcionava. Es veu que hi ha diverses subvencions lligades a aquesta targeta: el programa “Comer es primero”, que dóna 700 pesos menusals per a menjar; un altre que dóna diners per al material escolar dels fills que estiguin a l'escola; un altre per a la gent gran; i un incentiu pel gas per cuinar. Els fons són internacionals, però no ha sapigut aclarar-nos d'on exactament.

Ara que surt això de la targeta de solidaritat, aquest matí han anat cap a la Gina en una pickup unes 12 persones, i els han cobrat 200 pesos per cap, uns 4 euros per a un agradable viatge deixant-te els ossos al darrera d'una pickup en un camí de terra altament perjudicat per la pluja. Sort que no incluia pluja, l'aventura!

En Basilio també ens ha parlat de la matriu DAFO (FODA en deia ell). Li hem preguntat per les debilitats, que ens interessa bastant, i comenta que és la desestructuració familiar, aclarant que fa referencia a l'atenció dels pares i mares als fills respecte les tasques de l'escola. Segons ell, hi ha una falta greu de seguiment dels nens i nenes fora de l'escola, de l'implicació dels pares i mares en l'educació dels seus fills.

Al cap d'una estona, hem decidit marxar, doncs els nois i noies estaven fent l'últim examen nacional i no volíem distreure'ls xerrant amb en Basilio. Aquí la insonoritat de les aules és nul·la, la mateixa construcció de l'aula fa que entre la paret i el sostre de zinc hi hagi ben bé quatre dits per on es cola fàcilment qualsevol mena de soroll.

A la tarda, hem anat a Piedra Azul, a casa en José Altagracia, altrament conegut com El Gomito. En José és el secretari de la junta de veïns de Piedra Azul, un home molt agradable que filosofa molt.

En José ens ha ensenyat la seva finca. Té molt de terreny, moltes varietats de plantes i molta feina! Ens ha convidat a una pinya boníssima i hem estat conversant una estona. L'home sembla bon home i dóna confiança. Sap l'importància d'estar organitzat, i intenta conscienciar a la gent que si s'uneixen per a aconseguir millores per a la comunitat: tots en treuran partit, i ells també se'n beneficiaran.

 amb el senyor José a la seva finca

Uff, estic cansada, faré un carta blanca, una mica de viatge al país dels dowayos i a dormir! Ahh, avui hem sopat peix. En Manolo i la seva dona ens han convidat a sopar peix fregit. M'ha costat menjar-lo i n'he deixat la meitat, però estava bo. Jo no en sé, de menjar aquestes coses! Igual que el pollo, que sempre deixo la meitat, que si la pell, que si el greix, que si això em fa angunia, que si allò no em dóna confiança... total, que mig tros per a mi i l'altra pel Boby o en Bravo, els gossos de la Mariana.

dijous 24/06/2010

21:40h

I cinquè dia plovent! Profecia complerta, sembla que els meteoròlegs republicans coneixen força bé les ondas tropicales! I ara diuen que en ve una altra, més pluja! Una onda tropical és pluja, i si li afegeixes molt de vent pot arribar a convertir-se en cicló. Encara no estem a l'època de ciclons, però en breu hi entrarem...

Pel matí, avui estàvem cansats. I volíem parlar unes coses però al final no hem fet gairebé res, només la reflexió del dia anterior. La veritat, necessitem uns dies de desconexió, gairebé no hem tingut temps de descansar i el cansament comença a notar-se.

Després de dinar hem baixat i ens hem quedat adormits, de cansament. Hem dormit una bona estona, fins les 16.30h. Plovia, però havíem quedat amb en José Manuel a casa seva, al Portón. Així doncs, amb una empanada monumental, hem deixat que la pluja ens aclarés les idees i hem anat cap al Portón.

La xerrada amb en José Manuel ha estat molt agradable. Ens han convidat a berenar i fins i tot a sopar. Molt amable, ell, i la seva dona Julisa. En José Manuel és el director del Liceo, l'escola on fan batxillerat. També està en alguna organització de la zona, la Junta de Veïns, la Junta de l'Aqueducte i en el projecte de reforestació. I fins i tot està en política i s'havia presentat com a regidor en les últimes eleccions de Maimón.

I entre pluja, aquest ha estat el dia. Avui estic cansada i no tinc gaires ganes d'escriure, vull dormir, que demà ens hem de llevar ben d'hora per anar a acomiadar a la gent que marxa cap a la Gina per la targeta de solidaritat.

Finalment, el tema aquest de la targeta ha quedat que demà han d'anar cap a la Gina. La noia que li havien proposat de venir, resulta que diu que no, que no pot venir, i en comptes de movilitzar-se ella sola, fa movilitzar tres o quatre comunitats. O sigui, d'una reunió al Portón anul·lada per la pluja passem a movilitzar tot el quorum a una comunitat que queda a una hora de camí. I els portaran en una pickup, plogui o no, mullant-se si ho fa, sota el sol en cas contrari. I pagant religiosament cada un el seu viatge. En fi, serafí...

dimecres 23/06/2010

20:55h

Fiiiiu!! Pummm! En honor a la revetlla de Sant Joan :) que aquest any toca viure-la ben lluny i ben diferent. He preguntat i el dia de Sant Joan algunes famílies van al riu i mengen alguna coseta... però aquest any, més aviat el riu anirà a casa de cadascú, amb la que està caient! Quart dia que plou. Suma i sigue! I el camí va empitjorant! I pel que es comenta ve una altra onda tropical, sinònim de més pluja... i quan em posaré morena, jo?? Jejej

És una nit rara, avui. És d'aquelles nits que intueixes que aniràs a dormir abans que la teva gent, tot i haver-hi sis hores de diferència! I segurament, demà, el despertador sonarà abans que més d'un hagi obert un ull. Nits que si esperes més, pot ser que surti el sol :) Avui fa una lluna ben maca, ben lluminosa.

Aquest matí hem fet una de les entrevistes previstes a les escoles! Per fi, ho hem aconseguit! Ja ho diuen, ja, quien la sigue la consigue! Doncs aquí està, la primera ja ha caigut!

I l'afortunada ha estat l'escola de Piedra Azul. De bon matí hi hem anat i a les 9h, tal com havíem acordat, ja hi érem. Ens ha rebut la Regla, que és la directora de l'escola, i l'Antonio, un professor. La conversa ha estat força bé, tot i que la Regla s'ha mostrat bastant tensa en alguns moments de la reunió. No sé ben bé per a què. M'ha donat la impresió que tal vegada el seu germà, en César, l'hagi enxufat com a directora; i per això es mostrava així més aviat nerviosa. Qui sap...

En César és un dels tres germans que són tots tres directors. No sabem ben bé si hi ha hagut alguna mena de compadreo, però sembla bastant evident. En César, la veritat sigui dita, no ens cau gaire bé. No dóna massa confiança. I a més a més, té una vívora al costat, una Espe Jode A Todos, la seva esposa Isabel, que per que sembla que no li agradem gaire.

A vegades em plantejo com ens ho hem de fer amb aquesta gent que té un cert estatus dins una comunitat perquè no se sentin amenaçats per la tasca que volem realitzar. Al cap i la fi, volem aconseguir un cert empoderament de la gent, i tal vegada xoqui amb els interessos i el domini d'aquests líders, que a més a més de liderar, molts sembla que treuen profit de la situació.

En fi, sembla que ens acostem al final de la primera fase d'aquesta pràctica i la cosa es va complicant i posant alhora interessant. Almenys, com més complicat, més n'aprendrem. El que sí que ens dóna la impresió és que serà difícil treure'n algun projecte sostenible de llarg plaç. I la raó, ben senzilla: la falta d'organització comunitària de la zona. Primer, cal aconseguir una organització comunitària i després ja es construiran castells.

De tornada, hem baixat a la casa abans d'anar a dinar. I apuntant una conversa bastant sorprenent que hem tingut amb la Mariana, me adonat que avui era 23, la revetlla de Sant Joan! I nosaltres baixant a Maimón a comunicar-nos amb el món just a l'hora de sopar de la revetlla! M'he maleït mil i un cops, com no ho vam pensar abans! En fi, les lamentacions ja no valien per a res, i el fet que aquest cap de setmana baixem a Santo Domingo i allà tindrem força comunicació amb el món!

Sobre la conversa amb la Mariana, ha estat una d'aquestes de riure per a no plorar. Resulta que la Mariana ha tingut una infecció a l'orella que s'ha anat tractant i aquests dies que fa més fred, o menys calor, li fa mal l'orella i el cap. Després d'aguantar un parell de dies, aquest matí ha anat a la policlínica i el doctor li ha receptat algunes medicines.

Ella disposa de la targeta de seguretat social, la qual li permet obtenir aquests medicaments de forma gratuïta a la mateixa policlínica. Però resulta que la que se n'encarrega és l'Amparo que justament està de dol perquè se li va morir la mare divendres passat. Com està de dol, no treballa i no li ha pogut donar els medicaments a la Mariana.

Davant aquesta situació, la Mariana no ha vist més remei que comprar els dichosos medicaments en l'única farmacia d'aquestes comunitats a un preu bastant car comparat amb el preu que podria aconseguir-los a Maimón. I la sorpresa ve quan et comenten que la propetària d'aquesta farmàcia i qui hi treballa és la mateixa Amparo!!

Després, li comentava a en Miguel i em deia que sí, que moltes vegades ven els medicaments que donen a la policlínica a la seva farmacia. I què hi podien fer, a qui podien reclamar? Potser podien aconseguir quelcom si baixaven bastantes persones a Maimón a denunciar-ho, però baixar a Maimón és car, requereix un temps i el resultat del viatge és més aviat obscur. I quina cara fas quan veus que ells mateixos veuen aquestes injustícies però ja les tenen acceptades davant la impotència de no poder-hi fer res?

Riure per a no plorar. Sense paraules, sols una rialla estúpida d'incredulitat és tot el que et pot sortir davant una història tan actual i real com el mateix mal de cap de la Mariana. En fi.

A Maimón hem estat una estoneta al ciber. Al cap d'una estona, hem anat a fer una cerveseta amb en Dil, el Miguel i el Luis, els nostres motoconchistes. Ooooh que bona estava, després de tres setmanes sense gota de birra, l'he trobat taaan bona!

Després hem tornat altre cop al ciber. M'ha donat temps d'actualitzar una miqueta el blog però la pixera de la birra ens ha fet marxar abans del previst a buscar un bany. La búsqueda d'un bany és una tasca molt complicada en aquestes zones. Gairebé no bec aigua per a no trobar-me amb aquest problema. A més a més, qualsevol bany pot ser tota una caixa de sorpreses i luxes com porta, llum o aigua són escasos. I no parlem de paper o sabó, això ho deus trobar als grans complexos de Punta Cana.

A vegades ho penso, un mateix país i realitats tan diferents! A Punta Cana, Playa Bàvaro i a aquests complexos turístics, també es queden sense electricitat quan es considera que es gasta massa electricitat? La famosa pulsereta inclou paper i sabó als banys? I aigua? jejej... Com diu una cançó, un món, dues classes de persones.

dimarts 22/06/2010

22:50h

Un altre dia de pluja. I ja en van tres! Tot i la pluja, hem fet bastantes visites. De bon matí no plovia i hem anat caminant fins al Portón. La nostra idea era anar a l'escola, on feien les proves nacionals i trobar-nos amb en Wilson, per a xerrar una mica. No ens ha calgut arribar a l'escola, ens l'hem trobat a l'entrada de la comunitat direcció a l'escola de la Cuchilla. Hem quedat amb ell allà.

I em desfet el camí, mentre la gent ens mirava intrigada per la curta visita que hem fet al Portón. Aquí, no cal dir, som la novetat de la zona, i tothom ens coneix... la llàstima és no coneixe'ls a tots, però nosaltres saludem “hooola, cómo está?”. Després, preguntem mil cops el nom de la gent a la Mariana. I és que tenen uns noms ben rars. Entre que són una barreja d'espanyol i anglès i que es menjen la meitat de lletres i canvien l'altre meitat, és ben difícil! Maileni, Solángeli, Grisel, Crisel, Daiana, Glady, Julisa, Damaris...

A aquesta dificultat dels noms, li has d'afegir que normalment tenen un sobrenom i els coneixen com a tal. En Filo, és un sobrenom, no recordo el nom. La Muñeca en realitat es diu Rufina. La Maria també és la Chula i el seu germà, l'Héctor Manuel, el Chulo. I altres que a aquesta hora de la nit ja no recordo...

En arribar a l'escola, ens hem trobat en Wilson i hem estat xerrant una mica. En Wilson és el tècnic de participació comunitària del districte. Fa tres mesos que està en aquest càrrec i no té gaire experiència en la zona. Diu que hi ha vingut quatre vegades, de les quals dues ha estat amb nosaltres. Per aquest costat no ens podrà ajudar gaire. Igualment, ha estat una xerrada agradable, a veure si el podem anar a visitar un dia al seu poble, encara que el transport fins allà està ben difícil.

Després de la xerrada, se'ns ha fet ben aviat l'hora d'anar cap a dinar. A més no ens podíem entretenir gaire, a les 14h teníem previst anar a la reunió de la targeta de solidaritat. Aquesta targeta és com una mena de targeta de crèdit on cada mes el govern carrega amb uns 700 pesos que es poden utilitzar a uns súpers concrets a Maimón per a comprar menjar. És una targeta per la gent pobre del país i l'obtenen si també tenen la targeta de la seguretat social. Una mica liós, tot plegat!

El fet és que a molts se'ls ha caducat la targeta i l'han de renovar. Avui, en teoria, hi havia una reunió. Però aquí, quan plou, tot es paralitza. Un cop dinats, hem anat a l'escola de Los Guineos amb la Mariana. Ens hi hem esperat una bona estona i finalment han comentat que havien parlat per telèfon amb la noia que havia de venir i que resulta que, com plovia i la carretera està tan malament, no venia. La solució que els proposaven era divendres anar cada un a la Gina, una comunitat que queda bastant més enllà de Piedra Azul. Alguns s'han enfadat davant la proposta, i finalment, en Félix Ramon ha canalitzat una proposta que feia bastanta gent: quedar un altre dia perquè vingués la noia. Millor movilitzar una persona que a quatre comunitats! Veurem com prosegueix tot plegat...

Al baixar hem anat amb en Félix Ramon. Ell és el director de l'escola de Pepeperez. També n'és l'únic professor. L'escola és una multigrau, i ell porta en una mateixa aula nens i nenes de primer fins a quart. A més també instal·la i fa el manteniment de telèfons, i fa de paleta. Un multitasca.

Hem estat xerrant amb ell. Ens ha dit sense escrúpols que la seva dona va ser nomenada mestra gràcies a un intercanvi de favors, doncs ell havia nomenat algun que altre mestre per compadreo... i fins i tot una mestra que només portava dos semestres d'estudis universitaris. I ho trobava tan normal, això del compadreo! I ens ho deia tan senzillament!

Després, parlant amb en Dil, ens hem adonat que nosaltres també ho fem, això del compadreo! Quin mal que ens ha fet adonar-nos-en, però sense voler-ho també ho fem. Aquí molts nois fan de motoconchos, és a dir, de taxis amb la seva moto. I nosaltres anem exclusivament amb en Miguel, el fill de la Mariana, sense tenir en compte la resta de nois que motoconcheen a la zona. I donem només negoci a un, i quan baixem a Maimón o al Llano, a ell i a en Luis, el seu germà (que en realitat, no es diu Luis, crec!). En fi, intentarem anar amb altres joves de la zona, això sí, amb la condició que no corrin!

I res més, bona nit i tapa't! Que avui s'ha fet ben tard, dos quarts de dotze, mare de deu santíssima!!

dilluns 21/06/2010

21:08h

I a per la tercera! Les setmanes comencen a córrer, espero que no s'accelerin en excés. Sempre que marxo un temps fora de casa somio moltes vegades que torno. Ja ho he somiat un parell o tres de cops. I quan em trobo de nou a casa, em poso una mica nerviosa i no entenc res, perquè no recordo com han acabat les pràctiques, ni la visita de l'illa... I també penso en lo curt que se m'ha fet!! Llavors, desperto, i la mosquitera m'indica que encara estic a la caseta del padre, a la Cuchilla.

Avui s'ha passat pràcticament tot el dia plovent. Ja en van dos. Aquí, no avisa, i de cop i volta deixa anar una d'aigua que si no t'ha donat temps de buscar recer, ja pots arrencar a córrer si no vols ser víctima d'una dutxa natural; segurament amanida amb alguna que altre substància química evaporada de la mina, jejej.

Tot i la pluja, hem pogut seguir el nostre planning i fins i tot fer més coses de les previstes. De bon matí, després d'esmorzar, han arribat l'Anna Maria i la Cecilia. Hem estat xerrant una estona, explicant les nostres aventures i sorpreses, novetats i descobriments.

Després del cafetó, hem pujat amb l'Anna Maria fins al Portón, a ca la Yolanda. Ella viu just davant la capilla, on hi ha la biblioteca de la zona. Hem aprofitat per a visitar-la. Anomenar biblioteca al prestatge ple de llibres sense ordre que ens hem trobat és com anomenar a aquestes quatre línies literatura: una broma. I si a més li sumes una enciclopèdia que gairebé té la meva edat (del 1983) i el fet que l'estanteria estigui al traster de la capilla, fent companyia a les Verges Maries, Cristos i crucifixos de reserva, a la fregona i als típics per-si-de-cas (fustes, teles, bosses i materials inidentificables); esdevé un insult per a qualsevol biblioteca que mínimament funcioni com a tal.

O sigui, que de biblioteca, poc. Segons diuen li estan fent un nou lloc, però tampoc sembla que s'hi esmerin gaire... en fi, que malheurosament no poden presumir de biblioteca.

Després de la nostra visita, hem baixat a saludar en José Manuel i la Julisse. Són veïns de la Yolanda, i són director del Liceo i mestra de Los Guineos respectivament.

Ens han fet passar i hem estat una bona estona xerrant, mentre a fora la pluja formava una espesa cortina d'aigua fresca. Hem parlat de política, d'organitzacions de la zona... Sembla que sí que s'organitzen per a problemes concrets: per l'aqueducte, l'electrificació de la zona ara farà uns 4 anys... No sé perquè no s'uneixen per intentar arreglar la carretera que els porta de Maimón. Pel que han comentat avui, és dels anys 60, de l'època de Trujillo!

Més tard la Dulce ens comentava que sí que s'havien organitzat pel tema del camí. Però just va canviar el síndico i ara el que hi ha no sembla fer molt de cas a la zona. I diuen que s'hi estarà 6 anys, l'amic del somriure, doncs volen fer coincidir les eleccions presidencials amb les comunitàries. En fi, que no pinta gaire bé el tema del camí... I està fet un desastre!

Després de la conversa amb en José Manuel hem baixat xino-xano a ca la Mariana a dinar. Arròs, frigoles, amanida i pinya. Un clàssic. Crec que aquests tres mesos menjant arròs cada dia ompliran el cupo d'arròs del pròxim parell d'anys jeje.

Després de dinar, hem anat a visitar la Dulce, que sembla una bona líder de la comunitat. Però fa mig milió de coses! Estudia educació preescolar (com la Muñeca), és promotora de salut i un dia a la setmana va a la policlínica a fer d'auxiliar d'infermeria, és líder comunitària de la pastoral materno-infantil, treballa al conuco (l'hort), té dos fills, està embarassada i el marit va tenir un accident ja fa anys i és invàlid: li falta mitja cama i la movilitat del braç esquerra. I encara ha tingut temps per rebre'ns :)

És molt agradable, la Dulce. El seu nom li fa honor. Ens ha explicat moltes coses, algún que altre xanxullo raro amb el nombrament d'alguna professora, els problemes de la comunitat i amb la mina, la dificultat de viure de l'agricultura, ...

diumenge 20/06/2010

19:49h – La Casa, aïllats

Avui ha plogut tot el dia. Aigua, aigua i més aigua. Ha plogut tant que el rierol que creuem a través d'un pont per venir a la casa ha desbordat i no hem pogut creuar-lo per anar a sopar. Sort que la Mariana ens ho ha posat tot en una funda (no una bolsa, que significa culló...) i en Manuel ens ho ha portat amb l'ajuda de les seves botes de treball. El fet és que estem aïllats, jejej. Però amb aigua! I un chin d'electricitat ridícul!

Aquest migdia, anant cap a dinar, se'ns ha posat a diluviar molt molt molt!! Hem arribat ben xops, i cansats de la correguda que hem hagut de fer en pujada! Hem escollit el pitjor moment per sortir, doncs al cap d'una estona ja ha amansat... per després tornar-hi! I així tota la tarda, fotent-li fort, calmant-se, fotent-li canya, reposant... I les gallinetes, treient el cap en les estones de pausa, picotejant; i amagant-se ràpidament quan la cosa apretava.

Aquí tenen les gallinetes lliures, passejant per les muntanyes amb els seus pollets. Sols les utilitzen per menjar o per lluita. No en recullen els ous, els posen per la muntanya, els coven i en treuen pollets que les segueixen fins que són tan grans com la mare. Els ous, els compren. Curiós.

I avui poca cosa, pel matí hem fet la planificació i per la tarda hem descansat, doncs la pluja no ha permès gaire cosa més. El descans, ha estat agraït. La setmana que ve tenim molta feina i cal començar-la amb força energia!

I la veritat, no sé què més escriure. Ja no sé què he explicat, què no... a vegades em ve al cap coses que escriuria, com les escriuria... i no sé si les he escrit o no! Aquest cap de setmana que ve tenim la intenció d'anar a Santo Domingo. Faré una lectura de tot el rotllo que he fotut per a què no em deixi coses per escriure, d'aquestes que em penso que ja he escrit i potser només les he escrit mentalment.

dissabte 19/06/2010

20:15h

Un altre cop dissabte. Certament aquesta setmana ha passat bastant ràpida. En comparació a la primera, ha estat un vist i no vist. Suposo que, una vegada familiaritzats mínimament amb el nou dia a dia, les hores tornen a tenir la mateixa llargada.

Avui ha estat un dia tranquil, de neteja. Al matí hem estat netejant la casa i rentant roba. He rentat moltíssima roba, m'he fet ferides a les mans i tot de tant fregar, s'haurà de millorar la tècnica! Però tot fa una mena d'olor rara, aquesta olor que et comença a fer la roba quan portes uns quants dies rentant a mà, de campaments, al camino o per Guatemala.

Per tal d'evitar-ho, m'he passat una bona estona fregant i esvaldint cada peça, a veure si tinc més sort. Sino, m'hi hauré d'acostumar, ves tu, quin remei. O endur-me un farcell quan vagi a Santo Domingo i confiar trobar-hi un lloc d'aquests amb moltes rentadores, coincidint amb que la llum elèctrica no estigui tallada.

Això de la llum, és una mica desesperant en aquest país. A part de la nostra situació, que seguim sense llum, a Santo Domingo hi ha apagons sovint. Es veu que consideren que la gent consumeix massa electricitat respecte la que es genera, llavors, durant el dia o la nit, indiferentment, tallen la llum de la ciutat. I és un problema sobretot pels aliments frescos, que amb la calor que fa en aquesta ciutat, es fan malbé molt ràpid!

La gent que s'ho pot permetre, com el padre Domingo o l'Anna Maria, tenen un generador, o alguna cosa així, que els permet seguir tenir llum mentres dura l'apagón. Però és un percentatge més aviat petit, els que disposen d'aquest privilegi. La resta, a les fosques. I els carrers, a les fosques. I els semàfors, no ho sé si funcionen, encara que saltar-se'ls és un esport nacional.

A la ciutat, funciona així. Al camp, en el nostre cas, directament no funciona. Però ja n'anem traient l'entrellat de tot plegat. Les últimes notícies llumístiques informent que recentment van canviar els transformadors de Maimón i en van posar uns que tenien més potència (espero no dir gaires bajanades, pq no en tinc gaire idea dels noms de les màquines aquestes...). Però, en enviar la llum aquí, els transformadors que hi ha pel camí, i el cable mateix, no aguanten tanta potència i es cremen.

Llavors, el que volen fer és deixar el transformador antic per enviar llum a aquestes comunitats, però un tros de camí l'han d'adaptar a la nova potència, no sé per a què. Qüestió, diuen que d'aquí uns 15 dies tindrem llum. Jo, fins que no ho vegi, no ho crec. En els polítics, poca fe... i en els d'aquí, crec que menys encara!

El senyor Wilton, el síndico (alcalde) de Maimón, em fa molta gràcia. Hi ha molts cartells electorals seus per a tot arreu. Típic cartell de polític somrient. Però aquest, no sé si ho fa gaire sovint, això de somriure, pq surt amb un somriure fals, forçat, hipòcrita, diabòlic! Terrible, és terrible!

A la tarda, hem anat a la reunió de la pastoral materno-infantil, al Portón. La pastoral materno-infantil és una iniciativa de l'església. La idea està bé. Dins de cada comunitat, es busquen una sèrie de líders voluntàries. A aquestes se'ls fa una formació, amb el recolzament d'un llibre-manual. La formació es composa de 10 sesions, on s'explica tot el procés d'embaràs fins que el nou-nat té 6 anys. Després, la idea és que aquestes líders van a les seves comunitats i acompanyen les embarassades, els fan formacions, seguiment, i els proporcionen vitamines.

La reunió d'avui ha estat l'embaràs de 4 a 6 mesos. Ens han dit si teníem coses a dir que les exposesim, però ja els hem dit que nosaltres, d'aquest tema, poca experiència! Ha estat entretingut i hem pogut apreciar certs lideratges dins el grup, fet que ens pot ajudar en la nostra pràctica.

Tornant, hem preguntat a la Mariana les relacions entre els professors. Ens hem adonat que, a part que de les sis escoles de la zona, en tres els directors son tres germans, hi ha moltes parelles. Potser parlem d'un total d'uns vint-i-pocs professors, en els quals hi ha quatre parelles, percentatge dubtosament elevat.

divendres 18/06/2010

21:07h

Avui hem anat a visitar la comunitat del Llano. De llano, res de res, el camí per arribar-hi mil pujades i baixades, uff, una aventura. Hi hem anat amb el Miguel i el Luis, el seu germà, pq el camí estava complicat, a més ha plogut bastant aquests dies i hem suposat que encara ho estaria més.

En arribar a la comunitat, no teníem previst res, doncs és el primer cop que hi anàvem sols. Hem tingut sort i ens hem trobat just on hem parat el director de l'escola de la comunitat, en Pedro. Li hem preguntat si tenia un moment per xerrar i amablement ens ha obert les portes de l'escola per a rebre'ns.

Hem estat xerrant una bona estona. En resum, en aquest país està tot bastant polititzat, per exemple pel nomenament de docents a les escoles. En Pedro comenta que segons la llei el director nomena als professors, però a la pràctica els nomena el partit polític del districte. La clau, és estar en política. I si guanya el teu partit en la teva zona, has triumfat!

La majoria d'escoles d'aquests voltants fan servir una metodologia d'ensenyament que es diu EMI, Escuelas Multigrado Inovado. Pel que he entès, en una mateixa classe, hi ha un professor/a i dos o tres grups de nens i nenes de diferents nivells. Així pots tenir un grupet de primer, un de segon i un de tercer. El professor/a, els encomana tasques i va d'un grup a un altre ensenyant, revisant i corregint. S'utilitza aquesta modalitat per evitar que els nens i nenes recorrin llargues distàncies per anar a l'escola, tenint-ne a la mateixa comunitat; i alhora d'aquesta manera cobreixen el número mínim de nens i nenes per classe.

També ens ha comentat un fet curiós: des de fa uns tres anys, la matrícula dels nens i nenes està baixant, perquè les dones es planifiquen, i no tenen tants fills. Està bé, això! Perquè imagina, a les 20h ja és fosc, i sense electricitat, doncs què fas? Fills! Jejej, però si es planifiquen, gaudeixen sense fills.

Després de la conversa amb en Pedro, hem tornat cap a casa, doncs ens hi hem estat una bona estona i s'ha fet tard! La tornada, ha estat més plàcida, i ens han dut sense gaires problemes de nou a casa.

Això sí, no m'han quedat gaires ganes de tornar-hi, al Llano, doncs el camí està molt malament i és perillós. Ja ens ho deia, en Pedro, que un dels problemes de la comunitat és el camí. Diuen que es passarà cinc dies plovent intensament. Si així és, aquesta comunitat es quedarà incomunicada, doncs no em vull ni imaginar com pot acabar el camí!

A la tarda hem anat a la reunió del Club de Madres Nuestra Señora de la Paz. Ha estat de riure.... riure per a no plorar! Per primer cop des que he arribat aquí, m'he sentit amb cara de dòlar, sensació gens agradable.

La reunió era en una enramada, un local de fusta mig destruit. Total, que de reunió res de res, semblava que s'havien organitzat fa dos dies per veure si podien aconseguir alguns dinerons de los blancos que rondaven la zona.

El resultat és que han estat mitja reunió demanant a Déu que els donés diners per a fer un local de totxos (blu, que en diuen ells); i l'altra mitja esquivant les nostres preguntes. Un desastre, vaja! En un moment els hem preguntat quin era el seu objectiu com a club: construir el local per a fer-hi un centre comunal. I havien fet propostes per a aconseguir diners? I amb cara de pena, es que nosotros somos pobres, qué podemos hacer? Sólo pedimos a Dios que nos ayude.

La qüestió és que no està malament voler un local. Però si tens una mica de seguiment, d'objectius com a associació... De fet, ja n'hi ha un de local a la comunitat, justament de l'altre club de madres. Tot força rar. I mentrestant, ells a esperar que ploguin diners del cel!

I la gràcia màxima ha estat quan els hem preguntat sobre quins càrrecs tenien. Només en tenien un de clar, la Santa era la presidenta. La Irene era primer secretària, després resulta que no, que era la tresorera. Ah! I la Natividad s'ha recordat que ella era l'encarregada de la disciplina.

La sensació de tots tres, el Miguel inclòs, ha estat que volen veure si cauen alguns pesos pel club... Nosaltres, hem aprofitat la ocasió i els hem plantejat unes activitats participatives per a veure la seva història com a club, els problemes de la comunitat... per ells encantats, tot i que no sé què es pensen, nosaltres en tot moment diem que som estudiants, que d'euros, nanai!

Després d'aquesta tarda sorprenent, hem anat a sopar a cal Manolo, que ens ha convidat. Hem sopat yuca i guineo bullit i peixet! Estava bo, però tenia mig milió d'espines! Després hem estat parlant amb ells. En Manolo és molt xistós, i fa molta gràcia. En canvi la seva dona és bona dona, però una mica plasta. Té mal d'esquena, i tota conversa gira al voltant d'això. I sap greu, li diem que faci bondat, que reposi, però crec que ens farà poc cas... però ufff xerra molt!

Apa, marxaré a dormir que són prop de les 23h ja!! Ufff que tard!! jejej quina gràcia!

dijous 17/06/2010

21:56h

Avui és ben tard! Prop les 22h, hora gairebé intempestiva! Vam aprofitar bé el canvi horari que es dóna en arribar a aquestes terres, i ara llevar-se a les 7h és la bona hora, a les 8h és tard i a les 9h és una bona adormida!

Aquesta tarda ha estat tarda de descans i de ciber. Comunicació amb el món! Ara, ja puc assegurar que hi és, que existeix i que per sort tot va bé. Llàstima que just el Rumi tenia sopar d'empresa i no hem pogut coincidir, a veure si a la pròxima tenim més sort!

Pel matí, teniem previst l'entrevista amb l'escola de La Cuchilla. I res. Això ha estat un fracàs escolar total: 0 de 3. Nosaltres fent esforços per a quedar un dia amb els directors i els professors, per acabar ajornant finalment totes tres cites. I ara, fins que no ho vegi no m'ho crec, que aquestes famoses entrevistes es duguin a terme!

Ens hem llevat una mica tard, hem anat a esmorzar tard, i cap a les 9h i poc estàvem camí a l'escola. A mig camí, ens hem trobat dos professors que baixaven en direcció contrària a la nostra. S'han aturat i, un d'ells, no en tenia ni idea d'aquesta entrevista que els volíem fer, l'altre, la Ingrid, se n'ha recordat quan ens ha vist.

Hem estat xerrant una estona, i vist que tenien ganes de tot menys de fer una entrevista llavors, hem acabat acordant quedar per a divendres que ve. Tanta planificació per no acabar fent res del planificat, ni les cites acordades ni les improvitzades. En fi, ja n'aprendrem!

Hem rebuscat, llavors, entre la llista de coses pendents a fer i hem decidit anar a parlar amb el veí de la Mariana, en Manolo.

En Manolo és un home gran, d'uns 60 anys. És d'aquesta gent gran que tot el dia es queixa de la joventut, que no fan res, que no treballen, que ho volen tot fet... veig que d'aquests n'hi ha a tot arreu, com de xinos!

Avui l'home anava amb una mà envenada. Ahir un home de la zona, va prendre massa rom i tot borratxo va anar a ca una noia que és filla d'en Manolo, i la va prendre pel coll i la volia atacar amb una ampolla. En Manolo, la va defensar amb un cop de puny, i nosé com, es va fer mal a la mà. Bé, aquesta és la versió que ens ha explicat entre paraules que encara no sóc capaç d'entendre.

La noia agredida ha vingut més tard i ens ha explicat una versió semblant. Pel que hem pogut apreciar, aquest home li té jugada i la busca sovint quan s'emborratxa. La noia camina malament, han dit que va tenir polio quan era petita.

Després, baixant amb en Miguel, li he preguntat si aquí es donaven molts casos com aquest, de maltractaments. M'ha comentat que no, que a la capital i potser per Maimón sí, però per aquestes comunitats sembla que no.

Uff, avui no tinc gaires ganes d'escriure, i en Dil ja fa una estona que ronca. Entre la granota, els roncs d'en Dil i l'acompanyament dels grills, la nit és una festa! Només falta afegir-hi un parell de cuques de llum voltant per la sala!!

Ahir es van colar dues cuques de llum d'aquestes que fan color verd fosforecent per la sala. Era molt divertit veure com es buscaven una a l'altra, i feien moltíssima llum. Sort que dormim amb la mosquitera, sinó no hagués estat tan divertit, crec. Encara estic en fase d'acostumar-me als bitxets de la zona!

dimecres 16/06/2010

21:36h

Avui, cap a l'escola de Piedra Azul. En teoria havíem quedat amb la Regla, la directora, per a fer l'entrevista que tenim preparada per les escoles. Resulta, doncs, que la dona tenia una reunió a Yamasá, i com que no hi ha cobertura mòvil, no ho sabia fins que va sentir el missatge al contestador. Una mica desencantants, hem aplaçat la reunió per dimecres que ve. De moment, èxit nul amb les escoles, esperem que demà ens canviï la sort.

Hem decidit anar a Pepeperez, a veure els pares d'en Jairo, un noi que està malalt del cor. Hem estat parlant amb la Censa (la seva mare) i el seu pare. Ens ha explicat que ja van tres cops que han estat a punt d'operar-lo i sembla que sempre, per un motiu o un altre, s'acaba anul·lant l'operació: un per culpa d'un cicló que va espantar els metges i no se n'ha tornat a sentir res, de la resta ja no ho recordo.

L'última està en marxa, a veure com va. L'operació és cara, i han d'esperar tot el paperam del padre, que crec que ha aconseguit que alguna organització pagui la operació.

A vegades hom pot plantejar-se si aquesta gent esperen que tot els caigui del cel, com aquesta dona, que no s'ha mogut per a trobar organitzacions o ajudes per a l'operació. Davant aquests plantejos, els donc la volta i em pregunto, si, en aquest cas, tenen la capacitat d'anar a la capital a buscar organitzacions? Potser més aviat és un tema de capacitat, de visió del món... Aquesta gent tenen una visió del món molt diferent a la nostra, una visió que es redueix a Sto Domingo, Maimón i poca cosa més. I l'esperança en Déu per a ells és molt important i la fe és una cosa molt difícil d'entendre si no se n'ha experimentat mai...

A vegades no m'agraden els comentaris, no tenen interès, no es mouen per a millorar la seva situació... Potser no tenen coneixement, projecció, possibilitats, capacitació... El mateix amb el tema dels estudis, es senten molts comentaris que els joves no hi tenen interès... potser no hi veuen futur, potser no tenen possibilitats i no coneixen o s'imaginen les múltiples beques que poden trobar... enfi.

A la tarda hem anat a visitar la Muñeca, la filla de la Mariana. Ella estudia a la universitat gràcies a una beca que li paga el cost de la licenciatura. Tot i així, representa un esforç per a ella, doncs ha de pagar el transport, fotocopies..., cuidar el seu fill, fer l'oficio de la casa...

La reflexió que em passa pel cap és, si en Felix Ramon no hagués picat a la porta de ca seva amb una beca, estaria estudiant? És una excel·lent estudiant, però pobre. I no en té ni idea d'altres beques, ajudes... En fi, és qüestió d'interès o de possibilitats?

Aquest migdia hem anat a dinar a ca la Maria. Tornant de Pepeperez, hem anat cap a La Cuchilla, a casa seva. Just hem arribat que estaven fent el dinar i la neteja de roba. Treballant, les dones. Els homes, un descansant, l'altre arreglant la moto, l'altre al riu. I elles fregant, fent el dinar, rentant roba, esvaldint-la, penjant-la, recollint-la ràpidament pq s'acostava pluja...

Hem esperat una estoneta, els ha sapigut greu, però els deiem que no es preocupessin, que cap problema! A vegades es preocupen molt, sembla que has d'estar sempre assentant en cadira de plàstic i ben servit, que som com ells, persones!! I en moltes ocasions, més joves, però res, siéntase, siéntase. No m'agrada això de sentir-te amb més privilegis, però sembla bastant inevitable per a no quedar desagraïda.

Al cap d'una estona hem dinat. Pensàvem que dinaríem amb la família, o almenys amb la Carmen, la mare de la Maria, però deia que estava ocupada servint el dinar i no podia dinar amb nosaltres. La noia que viu amb ells, l'Arilaidi, no tenia gana. El pare de la Maria, no ha volgut dinar amb nosaltres. I els germans, ni han tret el cap.

Total, que hem dinat la Maria, en Dil i jo. Aquí no tenen la costum de dinar junts, pel que hem vist, cadascú menja quan té gana i sol, sense entaular-se amb la família. I del sobretaula, ... y eso que es??

Després, hem passat per ca la Muñeca, però estava fent l'oficio. Així que hem decidit anar a fer uns billars mentre feiem temps esperant que ella acabés la neteja de la casa. Aquí es passen tooot el sant dia netejant la casa. Increible. A casa la Maria, només avui han fregat dues vegades el terra. Cal?

I res, així, una mica desordenat, ha estat el dia d'avui. Després, tornant cap a la casa, la Mariana estava d'allò més contenta de tornar-nos a veure. És tan alegre i tan bona persona, la Mariana! M'encanta!

Demà baixem al ciber. MOOOOON!! Estic començant a dubtar que hi hagi més món darrera aquestes muntanyes i més enllà d'aquestes quatre comunitats. Totalment desconectats, la realitat queda tan lluny, estem com presos d'un somni. Però és un somni ben real, amb persones ben reals i amb vides ben diferents però ben reals.

dimarts 15/06/2010

19:59 h – La Casa

Aquest matí teníem planificat anar a parlar amb l'escola Los Guineos, ja que així havíem quedat amb en César. En arribar a l'escola, hem vist que en César feia classes als nens. En veure'ns, ha sortit, però li hem dit que ja faríem l'entrevista un altre dia, que ara estava ocupat i no volíem interferir. A més, els nens estan de repàs per a les proves nacionals per passar de bàsica a batxillerat, i per a passar el batxillerat .

Total, planing fracassat, a otra cosa mariposa. I nosaltres preocupant-nos per quedar amb les escoles un dia en concret per a interferir el menys possible en la seva tasca... En fi, hem decidit provar sort i anar a veure si trobàvem a en Felix Ramón a casa seva. Tampoc hi era. Finalment, hem decidit anar a visitar la Yolanda, que sí que sabíem que hi era.

La Yolanda ens ha estat explicant alguns temes que ens quedaven pendents de parlar amb ella: la biblioteca, els campaments d'estiu, la granja de pollastres... Ens ha aclarat alguns punts, i ens ha convidat un dia a visitar la biblioteca, que està a la capilla. Ens ha explicat que la biblioteca la fan servir sobretot la gent que estudia a la universitat, per a fer treballs, i alguns joves per a llibres de lectura. Però no hi ha servei de préstec, doncs quan hi era, sembla que hi havia una mica descontrol, ja que no sabien qui tenia els llibres, i la gent se'ls quedava.

Aquesta tarda teníem previst anar a visitar en Felix Ramon al Portón. La sorpresa ha estat nostra quan ens hem trobat tot de gent davant la casa d'en César (veí d'en Félix Ramón). Ens hi hem acostat i era la junta de veïns del Portón que s'organitzaven per a arreglar el forat que s'estava generant a un costat de la carretera i que si les plugues segueixen, acabarà per fer desaparèixer la carretera.

Ha estat un encontre interessant, doncs hem trobat una nova asociació que no coneixíem, la gent de la comunitat organitzant-se i hem pogut conèixer alguns líders que no teníem identificats.

dilluns 14/06/2010

21:29h – La Casa

Una nova setmana, la segona! Avui fa deu dies que vam marxar, i ja sembla que comencen a passar els dies més ràpid. Estat de la situació: sense aigua, sense llum, amb llum d'oli que teníem però no coneixiem (avui l'Anna Maria ens ha ensenyat com funcionava).

Aquest matí ha vingut l'Anna Maria i la Cecile. Hem hagut de moure tot el que teníem planejat, doncs en fer la planificació no vam comptar que si elles venien segurament no faríem visites. Efectivament, així ha estat. Hem estat el matí buscant cobertura per la policlínica, amb la companyia del doctor Moisés. Resultat de la operació: ni cobertura de mòvil ni evidentment d'internet. Això sí, una vista d'allò més espectacular :)

Només porto una setmana aquí, al monte de República Dominicana, i tinc la sensació que moltes vegades es veu a la gent pobre i de camp molt més limitada del que realment són. Avui m'ha donat aquesta sensació, en la forma com tractaven a la Mariana, per exemple. I en els comentaris. M'ha sorprès aquesta sensació. I també pensant en els prejudicis que tenim, crec que, de manera inevitable, els veiem com a pobres ignorants i descuidats.

De fet, em fa una mica de ràbia que a vegades els tractin com si fossin descuidats, ignorants. Per exemple, en Manuel posa un veneno per a mosques que les deixa fulminades en qüestió de segons. Avui els donaven lliçons, si això era molt perillós, que si els néts, que si s'ha de netejar la zona... I ells diuen sí, sí que ho posen quan els néts no hi són, que ho netegen, però semblava que no ho escoltessin. Finalment, he dit que la Mariana ja ho netejava i ho tenien en compte, oi Mariana?

A vegades, que no se sàpiguen comunicar amb la mateixa fluidesa que nosaltres, que no tinguin la ment occidentalitzada, ens fa pensar que són pobres ignorants que se'ls ha de donar consell i que no saben fer les coses. I per altra banda, porten tants anys com nosaltres sobre la terra, alguns fins edats molt avançades, i amb la meitat de medicines que nosaltres i una tercera part del coneixement i facilitats de les que nosaltres podem disposar. En fi, sensacions.

Per la tarda hem anat a parlar amb en Filo. En Filo és un home gran que està en gairebé totes les associacions i organitzacions. I de totes elles, president o secretari. Pel que ens han comentat, sembla que en bastantes hi està per a treure'n interessos propis, és bo que ens hagin donat aquesta opinió, haurem de formular la nostra.

El que sí que puc dir, és que xerra molt molt moltíssim!! Ens ha fotut un rollo! La qüestió és que toca molts punts i té força informació, ens ha fet lligar alguns caps i obrir alguns interrogants, però de tot el que t'explica, en pots aprofitar el 20%. Total, que s'ha d'anar desgranant pacientment el gra de la palla.

Finalment, després d'una bona estona xerrant amb ell, diria que unes dues hores, hem pogut retirar-nos, no abans que esmentés el tema de la granja de pollastres, tema que ens interessa, però ja no estàvem disposats a tornar al procés de desgranatge. Així que hem decidit que un altre dia, amb temps, tornaríem a parlar amb ell sobre aquest tema.

En fi, a la tornada de la xerrada amb en Filo ens hem trobat a la Maria amb una amiga seva, la Fany, que ja tenia quatre criatures totes ben menudetes. Quina bogeria, quantes criatures i tan joves! La Maileni i en Miguel, el fill de la Mariana, tenen 16 i 19 anys respectivament, i una criatura de 4 mesos! A aquesta edat has de gaudir dels amics, sortir i tenir com a preocupació principal els estudis, no una criatura! Això sí que em costa d'entendre... doncs no només perden la joventut, sinó també tota possible projecció de futur, ja que molts deixen els estudis... elles, ames de casa de per vida, ells, al campo o en motoconcho amunt i avall. Potser és un pensament purament occidental, intentaré visualitzar l'altra cara de la moneda...

diumenge 13/06/2010

20:35 h – La Casa

Ja tornem a tenir només un chin de llum, l'electricitat de la qual vam gaudir ahir fins vora les 22.30h va ser només una ilusió, un oasis dins aquest desert elèctric. Avui, però, tenim aigua :)

Avui ha estat un dia tranquil. Pel matí ens hem quedat a la casa per a preparar el planing de la setmana i les entrevistes que volem fer a les escoles. Hem fet un planing que aquesta tarda mateix hem hagut de modificar, sort que és flexible!

Sobre les entrevistes als professors i directors de les escoles, no veiem gaire clar com ho hem de fer. Idealment, les entrevistes les faríem més tard, quan ja tinguéssim bastant recorregut per la zona, però les escoles acaben les seves classes la setmana que ve. Aquesta limitació fa que sigui o aquesta pròxima setmana o mai. Així que ens vam decantar a tirar-nos de cap a la piscina, espero que tingui una mica de fondària!

Hem intentat fer una llista de punts d'interés i informacions que podem obtenir de les escoles. La relació amb els professors i especialment amb els directors, ha de cuidar-se i tractar amb suavitat. Fa uns moments exposava alguns dubtes al Dil, a veure si en podíem treure l'entrellat. Ens han sorgit més dubtes, demà veurem si tenim la possibilitat de resoldre'ls.

En primer lloc, no tenim ben bé clar quin és l'objectiu de la nostra entrevista. Seguidament, hem de tenir en compte que ens esperen, i esperaran de nosaltres preguntes intel·ligents que ens ajudin en les nostres investigacions sobre la organització de la comunitat. Per altra banda, cal tenir en compte i vigilar que en cap moment es sentin en una posició inferior totalment fictícia. Per últim, procurar que en treiem tot el suc que ens pugui interessar per al nostre objectiu real. Vaja, a mi em tenen una mica espantada, aquestes entrevistes!

Dimarts tenim la primera entrevista, hem decidit fer-la en grup, a veure si aconseguim que es generi un col·loqui, que discuteixin, opinin i contrastin punts de vista. Seria ideal. Sincerament, ho veig una mica negre, m'haure de posar les lentilles de l'optimisme!

Aquesta tarda hem anat altre vegada a Piedra Azul, a la reunió de la Junta de Vecinos Esperanza. Com que hem arribat amb temps, hem estat parlant amb la Santa, que viu al costat del local del Club de Madres, on es duia a terme la reunió. Ella ens ha informat que existeix un altre Club de Madres anomenat Nuestra Señora de la Paz. Estaven mig disoltes pq la presidenta va marxar, però estant intentant tornar-lo a arrencar. Ens hem compromès a anar a una de les dues reuions que tenen aquesta setmana, a la de dilluns de caràcter extraordinari o a la de divendres.

Més tard, han anat arribant els components de la junta de veïns, encapçalats per la Maria Virgen. Hem conegut un home que filosofa molt i és molt agradable, en José. Ens havia portat una bossa de guineos (plàtans de menjar) que hem repartit entre els components de la reunió. L'hem d'anar a visitar, aquest bon home! Tot un filòsof!!

I res, plego, que avui, amb l'esperança que hi hagués electricitat per la nit, he gastat bastant la bateria del portàtil, i s'ha de tornar a racionalitzar!

dissabte 12/06/2010

20:30h – La Casa, amb llum

Emoció! Bots d'alegria i balls de batxata!! Tenim llum!! Tenim llum!!!! Sí, sí, no tenim aigua, però tenim lluuum!! I sembla que a vegades, a prou potència per a carregar els portàtils! Quina emoció! :_)

Ha arribat fa poquet i diria que en tota la nostra estància aquí, mai havia arribat amb tanta intensitat! Ahir quan baixàvem a Maimón amb en Moisés, vam trobar uns homes que deien que netejaven el camí per arreglar això de la llum. De fet, es carregaven tot allò que ocupés un pam la carretera, fós l'altura que fós.

L'inconvenient de la llum és que l'habitació s'ha omplert de bitxets que voleien al voltant de la bombeta encesa, devien estar esperant la llum per a treure el cap! Aquí hi ha uns bitxets que piquen i et deixen un punt vermell de sang rodejat d'una rodoneta d'uns 5 cm vermella al voltant. Foten mal els cabrits! I en porto les cames plenes, d'aquestes picades!

El matí, tot i ser de descans, no hem descansat gaire. Cert és que m'he llevat més tard, però després d'esmorzar hem estat fent l'oficio de la casa i hem suat de valent. Ens hem repartit, jo l'habitació i el bany, en Dil la cuina i el porxo de fora. Sort que el piset és petitó i de seguida s'acaba, pq amb el fang que hi ha per a tot arreu, s'embruta de seguida!

Després volia rentar roba però l'aigua ha marxat a mig matí, de fet en Dil s'ha quedat sense poder esvaldir la seva, doncs a mitja rentada han tallat l'aigua.

A la tarda, teníem varies propostes de reunions: la de la pastoral materno-infantil al Portón (que finalment han anul·lat), la del Club de Madres de Piedra Azul o la de la pastoral juvenil del Llano. Ens hem decantat pel Club de Madres, a Piedra Azul.

Resulta que la reunió en teoria era a les 14.30-15h, però l'havien atrassat a les 16h, i deu haver començat a les 16.30h. Aquí, aquestes coses horàries funcionen així, tot i que és el primer cop que ens ho trobem.

La nostra idea era passar desaparcebuts a la reunió, doncs el nostre objectiu d'aquest primer mes d'estància aquí és observar observar i observar. El fet és que ens hem trobat que el motiu de la reunió érem precisament nosaltres. Així doncs, com a màxims protagonistes de la reunió, la nostra missió ha fracassat. Hem intentat arreglar-ho fent preguntes a les dones, sobre el club de mares, qüestions de gènere, tema de l'aqueducte que volen construir...

Resulta que Piedra Azul i Arroyo Rancho són les dues úniques comunitats de la zona que no hi arriba aigua. Ja no dins les cases, sinó a la comunitat. Des de fa un temps s'han unit diverses organitzacions de la comunitat per aconseguir la construcció d'un aqueducte que els permeti l'arribada d'aigua. Piedra Azul sembla que és la comunitat més organitzada de totes les que hem visitat. Demà anirem a la reunió de la junta de veïns, esperem no ser-ne altre cop els protagonistes!

Aix! Què bé, això de la llum! :) quina bona notícia, la d'avui!! Encara estic emocionada, tot i que els bitxets m'estan avesallant! I mira que n'he assassinat un bon grapat!

Avui, després de sopar, li he estat explicant a la Mariana que jo sóc catalana, no espanyola. Li he fet un dibuix del mapa d'Espanya i li he ensenyat on estava Catalunya. Li he explicat que jo amb els meus pares i amics parlo català, que a Catalunya tenim la nostra cultura, llengua, història, i la nostra sardana, i els bastoners! Després de tants dies de ser espanyola, avui m'he sentit més alliberada, jejej.

Després hem estat ballant una mica de batxata, aprofitant que en Manuel havia comprat piles al mercat de Maimón (hi baixa els dissabtes) i tenia posada la radio a tot volum al porxo de casa.

I res, aprofitant que tenim llum, electricitat, menjar pels nostres portàtils, vaig a passar a net els meus apunts, quina ilu!!