dilluns 21/06/2010

21:08h

I a per la tercera! Les setmanes comencen a córrer, espero que no s'accelerin en excés. Sempre que marxo un temps fora de casa somio moltes vegades que torno. Ja ho he somiat un parell o tres de cops. I quan em trobo de nou a casa, em poso una mica nerviosa i no entenc res, perquè no recordo com han acabat les pràctiques, ni la visita de l'illa... I també penso en lo curt que se m'ha fet!! Llavors, desperto, i la mosquitera m'indica que encara estic a la caseta del padre, a la Cuchilla.

Avui s'ha passat pràcticament tot el dia plovent. Ja en van dos. Aquí, no avisa, i de cop i volta deixa anar una d'aigua que si no t'ha donat temps de buscar recer, ja pots arrencar a córrer si no vols ser víctima d'una dutxa natural; segurament amanida amb alguna que altre substància química evaporada de la mina, jejej.

Tot i la pluja, hem pogut seguir el nostre planning i fins i tot fer més coses de les previstes. De bon matí, després d'esmorzar, han arribat l'Anna Maria i la Cecilia. Hem estat xerrant una estona, explicant les nostres aventures i sorpreses, novetats i descobriments.

Després del cafetó, hem pujat amb l'Anna Maria fins al Portón, a ca la Yolanda. Ella viu just davant la capilla, on hi ha la biblioteca de la zona. Hem aprofitat per a visitar-la. Anomenar biblioteca al prestatge ple de llibres sense ordre que ens hem trobat és com anomenar a aquestes quatre línies literatura: una broma. I si a més li sumes una enciclopèdia que gairebé té la meva edat (del 1983) i el fet que l'estanteria estigui al traster de la capilla, fent companyia a les Verges Maries, Cristos i crucifixos de reserva, a la fregona i als típics per-si-de-cas (fustes, teles, bosses i materials inidentificables); esdevé un insult per a qualsevol biblioteca que mínimament funcioni com a tal.

O sigui, que de biblioteca, poc. Segons diuen li estan fent un nou lloc, però tampoc sembla que s'hi esmerin gaire... en fi, que malheurosament no poden presumir de biblioteca.

Després de la nostra visita, hem baixat a saludar en José Manuel i la Julisse. Són veïns de la Yolanda, i són director del Liceo i mestra de Los Guineos respectivament.

Ens han fet passar i hem estat una bona estona xerrant, mentre a fora la pluja formava una espesa cortina d'aigua fresca. Hem parlat de política, d'organitzacions de la zona... Sembla que sí que s'organitzen per a problemes concrets: per l'aqueducte, l'electrificació de la zona ara farà uns 4 anys... No sé perquè no s'uneixen per intentar arreglar la carretera que els porta de Maimón. Pel que han comentat avui, és dels anys 60, de l'època de Trujillo!

Més tard la Dulce ens comentava que sí que s'havien organitzat pel tema del camí. Però just va canviar el síndico i ara el que hi ha no sembla fer molt de cas a la zona. I diuen que s'hi estarà 6 anys, l'amic del somriure, doncs volen fer coincidir les eleccions presidencials amb les comunitàries. En fi, que no pinta gaire bé el tema del camí... I està fet un desastre!

Després de la conversa amb en José Manuel hem baixat xino-xano a ca la Mariana a dinar. Arròs, frigoles, amanida i pinya. Un clàssic. Crec que aquests tres mesos menjant arròs cada dia ompliran el cupo d'arròs del pròxim parell d'anys jeje.

Després de dinar, hem anat a visitar la Dulce, que sembla una bona líder de la comunitat. Però fa mig milió de coses! Estudia educació preescolar (com la Muñeca), és promotora de salut i un dia a la setmana va a la policlínica a fer d'auxiliar d'infermeria, és líder comunitària de la pastoral materno-infantil, treballa al conuco (l'hort), té dos fills, està embarassada i el marit va tenir un accident ja fa anys i és invàlid: li falta mitja cama i la movilitat del braç esquerra. I encara ha tingut temps per rebre'ns :)

És molt agradable, la Dulce. El seu nom li fa honor. Ens ha explicat moltes coses, algún que altre xanxullo raro amb el nombrament d'alguna professora, els problemes de la comunitat i amb la mina, la dificultat de viure de l'agricultura, ...