19:52h – La casa
Altre cop, un dia més i sense llum. Aquesta gent els tenen abandonats de la mà de Deu. El més trist és que no saben o tenen la capacitat de protestar per a exigir els seus drets. La manca d'educació és una limitació enorme per aquesta gent. Diuen que en Luis és l'únic que podria baixar a queixar-se, però en aquests moments està a Estats Units pq està malalt. En Luis i la Julia era la família amb qui s'havia de quedar en Dil, però han marxat uns mesos de visita de metges. Han treballat i estudiat a Estats Units i tenen família a Miami. Es podria dir que són la classe alta de la zona.
Es veu que fa poc han escollit el síndico (l'alcandia) a Maimón, que és el poble que gestiona les comunitats. Hi havia un doctor que prometia bastant si guanyava, no prometia de paraula com fan els polítics, de fet diuen que no era gaire amant de l'oratoria, sino que semblava que les coses millorarien en les comunitats si sortia escollit. Potser, en un conte amb final feliç, hauria sortit vencedor. Malaudarament, la política i els finals feliços no s'aprecien gaire; i el vencedor és un home amb somriure malèfic que va ser deportat dels Estats Units per a narcotràfic.
I com va guanyar? Doncs per compra de vots. Ens explicaven que es plantava a les cases, cuantos votantes hay? Cinco? Pues 10000 pesos si me prometen su voto. Certament trist... si la política al nostre país ja ens té més que desenganyats, en països més pobres, encara més corrupció i embutxacament. I crec que ens en podrien explicar un grapat d'històries semblants!
En arribar del ciber, després de mitja horeta de camí, la Mariana ens tenia xocolata amb pa per a sopar. Li fa ilusió, a la Mariana, fer-nos coses que ens agradin, se la veu ben contenta quan ens explica que ens ha fet una cena mágica i ens ensenya la llet amb xocolata amb un somriure d'orella a orella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada