divendres 25/06/2010

21:34h

Divendres! I demà, cap a Santo Domingo! Avui, després de gairebé un mes, tenia la sensació de divendres, ben aprop del cap de setmana. I la veritat que tampoc serà gaire de descans, demà, ens toca anar a missa amb la pastoral materno-infantil i no sabem fins a quina hora ens hi haurem d'estar abans de poder-nos-en anar.

M'ha donat energia, aquesta sensació. Hem anat tan a saco des que vam arribar que gairebé ens hem oblidat de descansar. I els dies que hem decidit descansar, els hem dedicat a la neteja de la caseta o de la roba o bé a baixar al ciber a comunicar-nos. I de fet, a la capital, crec que tampoc descansarem molt, però almenys desconectarem un parell de dies del campo, per anar-nos-en a l'agobio de la ciutat.

Avui, de bon matí, hem anat a una reunió que teníem prevista amb l'escola de la Cuchilla. En teoria, havíem quedat amb els professors, però no n'hem vist cap i hem estat parlant amb en Basilio, el director. En Basilio és un dels tres germans directors de la zona. Hem estat una bona estona parlant amb ell.

Ens ha aclarat coses com la targeta de solidaritat, que no acabàvem d'entendre com funcionava. Es veu que hi ha diverses subvencions lligades a aquesta targeta: el programa “Comer es primero”, que dóna 700 pesos menusals per a menjar; un altre que dóna diners per al material escolar dels fills que estiguin a l'escola; un altre per a la gent gran; i un incentiu pel gas per cuinar. Els fons són internacionals, però no ha sapigut aclarar-nos d'on exactament.

Ara que surt això de la targeta de solidaritat, aquest matí han anat cap a la Gina en una pickup unes 12 persones, i els han cobrat 200 pesos per cap, uns 4 euros per a un agradable viatge deixant-te els ossos al darrera d'una pickup en un camí de terra altament perjudicat per la pluja. Sort que no incluia pluja, l'aventura!

En Basilio també ens ha parlat de la matriu DAFO (FODA en deia ell). Li hem preguntat per les debilitats, que ens interessa bastant, i comenta que és la desestructuració familiar, aclarant que fa referencia a l'atenció dels pares i mares als fills respecte les tasques de l'escola. Segons ell, hi ha una falta greu de seguiment dels nens i nenes fora de l'escola, de l'implicació dels pares i mares en l'educació dels seus fills.

Al cap d'una estona, hem decidit marxar, doncs els nois i noies estaven fent l'últim examen nacional i no volíem distreure'ls xerrant amb en Basilio. Aquí la insonoritat de les aules és nul·la, la mateixa construcció de l'aula fa que entre la paret i el sostre de zinc hi hagi ben bé quatre dits per on es cola fàcilment qualsevol mena de soroll.

A la tarda, hem anat a Piedra Azul, a casa en José Altagracia, altrament conegut com El Gomito. En José és el secretari de la junta de veïns de Piedra Azul, un home molt agradable que filosofa molt.

En José ens ha ensenyat la seva finca. Té molt de terreny, moltes varietats de plantes i molta feina! Ens ha convidat a una pinya boníssima i hem estat conversant una estona. L'home sembla bon home i dóna confiança. Sap l'importància d'estar organitzat, i intenta conscienciar a la gent que si s'uneixen per a aconseguir millores per a la comunitat: tots en treuran partit, i ells també se'n beneficiaran.

 amb el senyor José a la seva finca

Uff, estic cansada, faré un carta blanca, una mica de viatge al país dels dowayos i a dormir! Ahh, avui hem sopat peix. En Manolo i la seva dona ens han convidat a sopar peix fregit. M'ha costat menjar-lo i n'he deixat la meitat, però estava bo. Jo no en sé, de menjar aquestes coses! Igual que el pollo, que sempre deixo la meitat, que si la pell, que si el greix, que si això em fa angunia, que si allò no em dóna confiança... total, que mig tros per a mi i l'altra pel Boby o en Bravo, els gossos de la Mariana.