dimarts 22/06/2010

22:50h

Un altre dia de pluja. I ja en van tres! Tot i la pluja, hem fet bastantes visites. De bon matí no plovia i hem anat caminant fins al Portón. La nostra idea era anar a l'escola, on feien les proves nacionals i trobar-nos amb en Wilson, per a xerrar una mica. No ens ha calgut arribar a l'escola, ens l'hem trobat a l'entrada de la comunitat direcció a l'escola de la Cuchilla. Hem quedat amb ell allà.

I em desfet el camí, mentre la gent ens mirava intrigada per la curta visita que hem fet al Portón. Aquí, no cal dir, som la novetat de la zona, i tothom ens coneix... la llàstima és no coneixe'ls a tots, però nosaltres saludem “hooola, cómo está?”. Després, preguntem mil cops el nom de la gent a la Mariana. I és que tenen uns noms ben rars. Entre que són una barreja d'espanyol i anglès i que es menjen la meitat de lletres i canvien l'altre meitat, és ben difícil! Maileni, Solángeli, Grisel, Crisel, Daiana, Glady, Julisa, Damaris...

A aquesta dificultat dels noms, li has d'afegir que normalment tenen un sobrenom i els coneixen com a tal. En Filo, és un sobrenom, no recordo el nom. La Muñeca en realitat es diu Rufina. La Maria també és la Chula i el seu germà, l'Héctor Manuel, el Chulo. I altres que a aquesta hora de la nit ja no recordo...

En arribar a l'escola, ens hem trobat en Wilson i hem estat xerrant una mica. En Wilson és el tècnic de participació comunitària del districte. Fa tres mesos que està en aquest càrrec i no té gaire experiència en la zona. Diu que hi ha vingut quatre vegades, de les quals dues ha estat amb nosaltres. Per aquest costat no ens podrà ajudar gaire. Igualment, ha estat una xerrada agradable, a veure si el podem anar a visitar un dia al seu poble, encara que el transport fins allà està ben difícil.

Després de la xerrada, se'ns ha fet ben aviat l'hora d'anar cap a dinar. A més no ens podíem entretenir gaire, a les 14h teníem previst anar a la reunió de la targeta de solidaritat. Aquesta targeta és com una mena de targeta de crèdit on cada mes el govern carrega amb uns 700 pesos que es poden utilitzar a uns súpers concrets a Maimón per a comprar menjar. És una targeta per la gent pobre del país i l'obtenen si també tenen la targeta de la seguretat social. Una mica liós, tot plegat!

El fet és que a molts se'ls ha caducat la targeta i l'han de renovar. Avui, en teoria, hi havia una reunió. Però aquí, quan plou, tot es paralitza. Un cop dinats, hem anat a l'escola de Los Guineos amb la Mariana. Ens hi hem esperat una bona estona i finalment han comentat que havien parlat per telèfon amb la noia que havia de venir i que resulta que, com plovia i la carretera està tan malament, no venia. La solució que els proposaven era divendres anar cada un a la Gina, una comunitat que queda bastant més enllà de Piedra Azul. Alguns s'han enfadat davant la proposta, i finalment, en Félix Ramon ha canalitzat una proposta que feia bastanta gent: quedar un altre dia perquè vingués la noia. Millor movilitzar una persona que a quatre comunitats! Veurem com prosegueix tot plegat...

Al baixar hem anat amb en Félix Ramon. Ell és el director de l'escola de Pepeperez. També n'és l'únic professor. L'escola és una multigrau, i ell porta en una mateixa aula nens i nenes de primer fins a quart. A més també instal·la i fa el manteniment de telèfons, i fa de paleta. Un multitasca.

Hem estat xerrant amb ell. Ens ha dit sense escrúpols que la seva dona va ser nomenada mestra gràcies a un intercanvi de favors, doncs ell havia nomenat algun que altre mestre per compadreo... i fins i tot una mestra que només portava dos semestres d'estudis universitaris. I ho trobava tan normal, això del compadreo! I ens ho deia tan senzillament!

Després, parlant amb en Dil, ens hem adonat que nosaltres també ho fem, això del compadreo! Quin mal que ens ha fet adonar-nos-en, però sense voler-ho també ho fem. Aquí molts nois fan de motoconchos, és a dir, de taxis amb la seva moto. I nosaltres anem exclusivament amb en Miguel, el fill de la Mariana, sense tenir en compte la resta de nois que motoconcheen a la zona. I donem només negoci a un, i quan baixem a Maimón o al Llano, a ell i a en Luis, el seu germà (que en realitat, no es diu Luis, crec!). En fi, intentarem anar amb altres joves de la zona, això sí, amb la condició que no corrin!

I res més, bona nit i tapa't! Que avui s'ha fet ben tard, dos quarts de dotze, mare de deu santíssima!!