dimarts 29/06/2010

20:29h

Avui ha costat arrencar. Ha estat un d'aquells dies que el llit t'agafa i no et deixa anar. La mosquitera s'aferra al matalàs i qualsevol moviment costa més que mai.

Pel matí hem estat fent la planificació de la setmana i neteja de la caseta. De forma sorprenent vam seguir bastant fidelment la planificació de la setmana passada. A veure què tal amb aquesta.

A la tarda havíem quedat amb en Félix Ramon que viu al Portón. Hem aprofitat per fer-hi algunes diligències: quedar amb en José Manuel i preguntar a la Yolanda sobre un cens que van fer. Per la primera hem quedat diumenge tarda; per la segona el cens va ser entregat sense quedar-se còpia. Intent fallit.

Després de les diligències, hem anat a casa en Felix Ramon per a comprovar que no hi era. L'esposa d'en Cesar ens ha dit que estava a Pepeperez. Doncs cap allí tocava! He estat resant tot el camí per a trobar-nos-el i no haver de baixar fins a Pepeperez sota un sol imponent. Les meves oracions han estat escoltades i a mig camí ens l'hem trobat. Que bé!

Com estàvem prop de la caseta, hi hem baixat a xerrar una estona acompanyats d'un suau cafè, a l'estil dominicà. La conversa ha estat bastant entretinguda, amb informació interessant acompanyada de palla, com sempre. Però l'estratègia de desgranar el gra de la palla va millorant i la desconexió en el moment clau permet descansar un xic la ment abans de tornar-se a concentrar i a assimilar les idees, paraules i conceptes interessants.

Pel que hem vist hi ha un cert front Felix Ramon - Cesar contra en José Manuel. Per la impresió que ens ha donat va més enllà de la política. En Felix Ramon és amic de l'amic del somriure, l'alcalde de Maimón. Diu que els ha promès arreglar mínimament la carretera, un parc i una cancha de basquet. Del dicho al hecho hay un trecho. A veure.

També ens ha explicat com s'ho fan per a nombrar professors que encara no siguin licenciats. Es veu que ara va per concurs, però hom pot ser nombrat secretari/a o conserge i després se'ls puja la categoria a mestre, saltant-se el concurs. Se les saben totes!

I també hi ha hagut temps per a parlar de la granja. Tot i que deia que no sabia gaire cosa, segons ell la gent estava guapa amb la granja. Guapa significa com enfadada. Havien treballat per a la seva construcció pq en teoria els havien dit que els vendrien els pollastres més barats i que els beneficiaria, però res de res, segons ell no han obtingut res.

I estan desencantats amb la granja. Però no entenc gaire com va anar la construcció. Tal com està muntada, està habilitada per a rebre 3000 pollastres de cop, criar-los i vendre'ls al cap de 45 dies. I aquesta comunitat no té prou mercat com per absorbir 3000 pollastres de cop. A més a més, es veu que no es poden anar afegint pollastres per a que surtin gradualment, perquè els grans posen malalts els petits.

Em dóna la impresió que per el costat de la granja es podrien aconseguir millores per a la comunitat. Almenys, que tinguin els pollastres més econòmics. Influencies positivament en la seva alimentació i economia. Però per poder qualsevol cosa ens falta la versió d'en Luis i la Julia, els actuals gestors de la granja. I estan a Estats Units perquè ell està malalt. Espero poder conèixer-los, tothom parla molt d'ells pq es veu que estan molt implicats en la comunitat i fan moltes coses per a la gent de la zona.

I res, agafant embrenzida altra vegada. Hem parlat amb en Dil i intentarem baixar el ritme, buscar més temps per a nosaltres, doncs no parem en tot el dia. Ni al migdia, que en teoria tenim bastant temps de descans, parem. I si seguim així, acabarem sense energia ni ànim per a fer res. I no podem permetre'ns arribar a aquest extrem!