21:07h
Avui hem anat a visitar la comunitat del Llano. De llano, res de res, el camí per arribar-hi mil pujades i baixades, uff, una aventura. Hi hem anat amb el Miguel i el Luis, el seu germà, pq el camí estava complicat, a més ha plogut bastant aquests dies i hem suposat que encara ho estaria més.
En arribar a la comunitat, no teníem previst res, doncs és el primer cop que hi anàvem sols. Hem tingut sort i ens hem trobat just on hem parat el director de l'escola de la comunitat, en Pedro. Li hem preguntat si tenia un moment per xerrar i amablement ens ha obert les portes de l'escola per a rebre'ns.
Hem estat xerrant una bona estona. En resum, en aquest país està tot bastant polititzat, per exemple pel nomenament de docents a les escoles. En Pedro comenta que segons la llei el director nomena als professors, però a la pràctica els nomena el partit polític del districte. La clau, és estar en política. I si guanya el teu partit en la teva zona, has triumfat!
La majoria d'escoles d'aquests voltants fan servir una metodologia d'ensenyament que es diu EMI, Escuelas Multigrado Inovado. Pel que he entès, en una mateixa classe, hi ha un professor/a i dos o tres grups de nens i nenes de diferents nivells. Així pots tenir un grupet de primer, un de segon i un de tercer. El professor/a, els encomana tasques i va d'un grup a un altre ensenyant, revisant i corregint. S'utilitza aquesta modalitat per evitar que els nens i nenes recorrin llargues distàncies per anar a l'escola, tenint-ne a la mateixa comunitat; i alhora d'aquesta manera cobreixen el número mínim de nens i nenes per classe.
També ens ha comentat un fet curiós: des de fa uns tres anys, la matrícula dels nens i nenes està baixant, perquè les dones es planifiquen, i no tenen tants fills. Està bé, això! Perquè imagina, a les 20h ja és fosc, i sense electricitat, doncs què fas? Fills! Jejej, però si es planifiquen, gaudeixen sense fills.
Després de la conversa amb en Pedro, hem tornat cap a casa, doncs ens hi hem estat una bona estona i s'ha fet tard! La tornada, ha estat més plàcida, i ens han dut sense gaires problemes de nou a casa.
Això sí, no m'han quedat gaires ganes de tornar-hi, al Llano, doncs el camí està molt malament i és perillós. Ja ens ho deia, en Pedro, que un dels problemes de la comunitat és el camí. Diuen que es passarà cinc dies plovent intensament. Si així és, aquesta comunitat es quedarà incomunicada, doncs no em vull ni imaginar com pot acabar el camí!
A la tarda hem anat a la reunió del Club de Madres Nuestra Señora de la Paz. Ha estat de riure.... riure per a no plorar! Per primer cop des que he arribat aquí, m'he sentit amb cara de dòlar, sensació gens agradable.
La reunió era en una enramada, un local de fusta mig destruit. Total, que de reunió res de res, semblava que s'havien organitzat fa dos dies per veure si podien aconseguir alguns dinerons de los blancos que rondaven la zona.
El resultat és que han estat mitja reunió demanant a Déu que els donés diners per a fer un local de totxos (blu, que en diuen ells); i l'altra mitja esquivant les nostres preguntes. Un desastre, vaja! En un moment els hem preguntat quin era el seu objectiu com a club: construir el local per a fer-hi un centre comunal. I havien fet propostes per a aconseguir diners? I amb cara de pena, es que nosotros somos pobres, qué podemos hacer? Sólo pedimos a Dios que nos ayude.
La qüestió és que no està malament voler un local. Però si tens una mica de seguiment, d'objectius com a associació... De fet, ja n'hi ha un de local a la comunitat, justament de l'altre club de madres. Tot força rar. I mentrestant, ells a esperar que ploguin diners del cel!
I la gràcia màxima ha estat quan els hem preguntat sobre quins càrrecs tenien. Només en tenien un de clar, la Santa era la presidenta. La Irene era primer secretària, després resulta que no, que era la tresorera. Ah! I la Natividad s'ha recordat que ella era l'encarregada de la disciplina.
La sensació de tots tres, el Miguel inclòs, ha estat que volen veure si cauen alguns pesos pel club... Nosaltres, hem aprofitat la ocasió i els hem plantejat unes activitats participatives per a veure la seva història com a club, els problemes de la comunitat... per ells encantats, tot i que no sé què es pensen, nosaltres en tot moment diem que som estudiants, que d'euros, nanai!
Després d'aquesta tarda sorprenent, hem anat a sopar a cal Manolo, que ens ha convidat. Hem sopat yuca i guineo bullit i peixet! Estava bo, però tenia mig milió d'espines! Després hem estat parlant amb ells. En Manolo és molt xistós, i fa molta gràcia. En canvi la seva dona és bona dona, però una mica plasta. Té mal d'esquena, i tota conversa gira al voltant d'això. I sap greu, li diem que faci bondat, que reposi, però crec que ens farà poc cas... però ufff xerra molt!
Apa, marxaré a dormir que són prop de les 23h ja!! Ufff que tard!! jejej quina gràcia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada