dilluns 14/06/2010

21:29h – La Casa

Una nova setmana, la segona! Avui fa deu dies que vam marxar, i ja sembla que comencen a passar els dies més ràpid. Estat de la situació: sense aigua, sense llum, amb llum d'oli que teníem però no coneixiem (avui l'Anna Maria ens ha ensenyat com funcionava).

Aquest matí ha vingut l'Anna Maria i la Cecile. Hem hagut de moure tot el que teníem planejat, doncs en fer la planificació no vam comptar que si elles venien segurament no faríem visites. Efectivament, així ha estat. Hem estat el matí buscant cobertura per la policlínica, amb la companyia del doctor Moisés. Resultat de la operació: ni cobertura de mòvil ni evidentment d'internet. Això sí, una vista d'allò més espectacular :)

Només porto una setmana aquí, al monte de República Dominicana, i tinc la sensació que moltes vegades es veu a la gent pobre i de camp molt més limitada del que realment són. Avui m'ha donat aquesta sensació, en la forma com tractaven a la Mariana, per exemple. I en els comentaris. M'ha sorprès aquesta sensació. I també pensant en els prejudicis que tenim, crec que, de manera inevitable, els veiem com a pobres ignorants i descuidats.

De fet, em fa una mica de ràbia que a vegades els tractin com si fossin descuidats, ignorants. Per exemple, en Manuel posa un veneno per a mosques que les deixa fulminades en qüestió de segons. Avui els donaven lliçons, si això era molt perillós, que si els néts, que si s'ha de netejar la zona... I ells diuen sí, sí que ho posen quan els néts no hi són, que ho netegen, però semblava que no ho escoltessin. Finalment, he dit que la Mariana ja ho netejava i ho tenien en compte, oi Mariana?

A vegades, que no se sàpiguen comunicar amb la mateixa fluidesa que nosaltres, que no tinguin la ment occidentalitzada, ens fa pensar que són pobres ignorants que se'ls ha de donar consell i que no saben fer les coses. I per altra banda, porten tants anys com nosaltres sobre la terra, alguns fins edats molt avançades, i amb la meitat de medicines que nosaltres i una tercera part del coneixement i facilitats de les que nosaltres podem disposar. En fi, sensacions.

Per la tarda hem anat a parlar amb en Filo. En Filo és un home gran que està en gairebé totes les associacions i organitzacions. I de totes elles, president o secretari. Pel que ens han comentat, sembla que en bastantes hi està per a treure'n interessos propis, és bo que ens hagin donat aquesta opinió, haurem de formular la nostra.

El que sí que puc dir, és que xerra molt molt moltíssim!! Ens ha fotut un rollo! La qüestió és que toca molts punts i té força informació, ens ha fet lligar alguns caps i obrir alguns interrogants, però de tot el que t'explica, en pots aprofitar el 20%. Total, que s'ha d'anar desgranant pacientment el gra de la palla.

Finalment, després d'una bona estona xerrant amb ell, diria que unes dues hores, hem pogut retirar-nos, no abans que esmentés el tema de la granja de pollastres, tema que ens interessa, però ja no estàvem disposats a tornar al procés de desgranatge. Així que hem decidit que un altre dia, amb temps, tornaríem a parlar amb ell sobre aquest tema.

En fi, a la tornada de la xerrada amb en Filo ens hem trobat a la Maria amb una amiga seva, la Fany, que ja tenia quatre criatures totes ben menudetes. Quina bogeria, quantes criatures i tan joves! La Maileni i en Miguel, el fill de la Mariana, tenen 16 i 19 anys respectivament, i una criatura de 4 mesos! A aquesta edat has de gaudir dels amics, sortir i tenir com a preocupació principal els estudis, no una criatura! Això sí que em costa d'entendre... doncs no només perden la joventut, sinó també tota possible projecció de futur, ja que molts deixen els estudis... elles, ames de casa de per vida, ells, al campo o en motoconcho amunt i avall. Potser és un pensament purament occidental, intentaré visualitzar l'altra cara de la moneda...