20:19h – La Casa
Avui ens trobem sense llum, com és habitual, i sense aigua. Ja ens estàvem acostumant a estar sense llum (tot i que és una miqueta fatigós), avui hi afegim la manca d'aigua. La gent ja té prevista aquesta manca d'aigua i té algún que altre bidó ple d'aigua per si fós necessària. Nosaltres teníem un bidó ple d'aigua i dos o tres galledes més. En tenim prou per a dutxar-nos :) Esperem, però, que tornem a tenir aigua en breu, sembla que hauria de ser així doncs està plovent gairebé cada dia cap a la tarda-nit.
Un home ens comentava que tenien la pluja al seu gust, pel matí feia bon temps per a poder anar a treballar al camp, i per la tarda, quan ja s'arraseren a casa seva, pluja, tan necessària per a la terra i els camps.
Avui hem visitat l'escola Los Guineos. Allà hem tingut la ocasió de parlar amb en César, el director, i en Martín, un professor. En César és germà d'en Basilio, el director de l'escola de La Cuchilla, i de la Regla, que encara no coneixem, la directora de l'escola de Piedra Azul.
Després de la visita a l'escola, volíem parlar amb el director del Liceo, però estava ocupat fent un examen i hem quedat que passaríem al cap d'uns quaranta minuts. El Liceo està en construcció (encara que de moment només hi ha els plànols), i de moment està a les mateixes instal·lacions que l'escola Los Guineos.
Com hem vist que teníem una mica de temps, hem decidit aprofitar-lo per a visitar la policlínica. Allí ens ha rebut l'Amparo, l'infermera, la Santa, la conserge, i en Moisés, el doctor.
En Moisés s'ha mostrat una mica reaci a nosaltres, i ens ha preguntat molts detalls que no teníem planejats sobre el nostre treball aquí. Ho hem improvisat bastant bé, però ja hem vist que després havíem de decidir bé per a quins estudis feiem el treball, què érem, pq en aquesta zona, i baines diverses sobre la nostra estància i estudi de la zona.
Minuts més tard, ens ha estat ensenyant la clínica i ens hem assentat a la sala-menjador-cuina a xerrar. Des de llavors s'ha mostrat la mar d'amable. Tenia una xerrera que deu ni do, hem parlat d'operacions del cor, del tètanus, de la ràbia, dels seus estudis, de la zona, de les comunitats, de les vacunes, del temps, del seu futur... En resum, les operacions de cor són complicades; el tètanus és xungu; la ràbia encara més; està fent la pasantía de medicina (uns mesos que han d'exercir al país abans d'obtenir el títol); les comunitats s'automediquen i no tenen consciència de la importància de les vacunes; el temps és calurós i el riu és una solució eficaç; i en el futur vol ser cirugià plàstic... Uff!
Hem quedat que passaríem un dia a parlar amb ell, i també un altre dia per anar al riu. Ah, i que ens convidaria a un licor d'unes arrels i unes plantes... quina por! Sembla bon xaval, crec que tindrem una bona relació amb ell. Més tard, abans d'entrar a la reunió de l'escola de los Guineos ens l'hem tornat a trobar i ens ha estat explicant les platges menys turístiques del país, que són les que queden per sota Santo Domingo.
Tornant cap a dinar, hem passat per cal José, el director del Liceo, i ens ha dit que ens ha estat esperant. Quin greu! Hem entrat a casa seva i ens ha presentat la seva dona i les seves filles. L'inconvenient, és que tan bon punt treiem el primer peu de la casa, ens hem oblidat dels noms, i després quan els tornes a trobar, el problema és tornar-ne a averiguar el nom! Quin desastre!
Després de dinar, havíem d'anar a l'escola de Los Guineos altre cop. Abans d'anar-hi, mentres en Dil es dutxava, he estat prenent el cafe amb en Manuel, la Mariana, la Yolanda i en Miguel, que ens esperava. Els altres tres feien recompte de casetes que es podien arreglar, ja que el padre Domingo diu que ha aconseguir algún dinerito per a arreglar ranchos. Aquesta noia, la Yolanda, és molt dedicada als altres i a la comunitat, quina sort tenen de tenir-la!
A l'escola hem assistit a una reunió de Comités de Padres, Madres i tutores. Per a cada curs, tres pares o mares s'encarreguen de gestionar la bona relació entre els professors i els pares i mares dels nens... La xerrada ha estat molt bé, i això dels comites sembla una bona idea.
Es veu que a l'escola de La Cuchilla i la de Pepeperez construirant dues i una aula nova respectivament. Volen que la gestió de la construcció es faci des de la mateixa comunitat. En Dil ha tingut una idea molt bona, de proposar fer alguna activitat participativa per a gestionar entre els pares i professors com es durà a terme la construcció de l'escola, i també amb els nois i noies de com volen que sigui les noves aules que es construirant. Seríen les nostres primeres facilitacions, i això estaria molt bé! A veure si ho podem aconseguir dur a terme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada