20:23 h – La Casa
Avui ha estat el dia dels bitxos. Fa uns moments estàvem amb en Dil fora de la caseta intentant fer fotos a cuques de llums. Són diferents a les que coneixia, aquí són una mena d'escarbat menys fastigós i amb els ulls brillants verd fosforecent.
Avui, hem tingut la gran idea d'intentar fer-los alguna que altra foto. Hem sortit una miqueta més enllà del porxo, per a enganxar-les bé, i n'hi havia un munt! Semblava que cel i terra estiguessin plegats d'estrelles, en armonia llumística! Total, que en Dil ha agafat la càmera i ha intentat perseguir-les, quan de cop, després d'una esquivada a lo Matrix, una m'ha anat a parar al pantaló. La meva cara d'espant mentres venia es pot reflexar en una foto bastant graciosa jejje Ens hem fet un fart de riure, en Dil de mi, jo de nervis.
Més bitxos ens hem trobat quan hem baixat al riu. Després de totes les visites del dia, a les 17h ens trobàvem lliures i hem decidit anar a catar el riu. Allà ens hi hem trobat en Moisés, el doctor de la policlínica, amb un chavalet. Ens hem ficat a l'aigua i hi havia uns peixets petitons que et mossegaven la pell. El primer m'ha mossegat el melic, i m'he endut un bon espant! En Dil i en Moisés els deixaven que mosseguessin, diuen que et neteja la pell menjant-se la morta, però a mi això que uns peixets et mosseguin no em fa gaire gràcia. Els he dit que em deixessin un temps per acostumar-m'hi!
A part de les nostres aventures amb els bitxets, avui hem fet força feina. Pel matí havíem quedat amb la Maria per baixar a Pepeperez. Pepeperez és una comunitat d'unes 28-30 casetes, que està en un caminet a l'esquerra abans d'arribar a La Cuchilla.
Volíem fer bastantes visites a la comunitat, però es tarda bastant en una visita, doncs la gent et treu cadires de plàstic per a seure i s'assenta a xerrar una estoneta. I estiguis l'estona que estiguis, quan tens la intenció de marxar sempre se'ls ha fet curta la teva estància. Ho arreglem amb un ja tornarem, si ens hi passarem tres mesos per aquests entorns!
Finalment, hem tingut l'ocasió de visitar a dues famílies. La primera ha estat la d'en Leonel, un noi d'uns 14 anys que fa cosa d'un mes va tenir un accident amb la moto. Ara està de recuperació, pq ha quedat una mica fotut de la parla, i del cap en general. Ens ha explicat la Maria que anava sense frenos, però que el seu pare ja ho sabia que la moto no tenia frenos! Vaja, per sort encara està en vida, el noi!
La segona família ha estat la de l'Antonio, un home gran que ens ha comentat que té 12 fills. En aquest moments hi havia a la casa 5 fills i 2 nets, els hem fet una foto familiar de record. Diu que en té tants pq la bíblia així ho indica... però no ens ha sapigut dir on hi posa el multipliqueu-vos!
Més tard hem pujat a La Cuchilla, el camí a Pepeperez és fotut, una baixada i una pujada que fan suar la cansalada! Hem anat uns minuts a ca la Maria a descansar, i a agafar els nostres portàtils, que els havíem deixat a recarregar, ja que a casa seva tenen llum potent, deuen tenir un elevador.
A la tarda, després de dinar arròs amb habichuelas i una miqueta de pollastre, hem anat amb el Miguel a Piedra Azul, on havíem quedat a l'Escola amb l'Alexandre. La nostra intenció era presentar-nos als altres professors i a la directora, però no hi eren. Hem estat parlant amb l'Alexandre i passarem un dia de la setmana següent a parlar amb l'altre professor i amb la directora.
Com que el nostre pla havia mig fracassat, hem decidit enllestir el dia amb una visita a ca la Patria. Ha estat molt interessant la conversa amb ella.
La Patria és una líder de la Cuchilla de la pastoral materno-infantil. S'encarrega d'informar a les embarassades, d'atendre-les i donar-los les vítamines necessàries, i de seguir el creixement del nen fins als 6 anys. Ens ha quedat la pregunat si podria encabir-se algun mètode de planificació familiar i prevenció d'embaràs dins aquestes activitats...
Mentres xerràvem, ens han convidat a una pinya boníssima. L'hem compartit amb els seus fills i nebots. M'ha fet molta gràcia pq el seu fill més petitó es deia Jordi, i en tenia un altre que es deia Joan, amb accent català jejej
Avui, quan hem anat a buscar la Maria de bon matí, l'hem estat esperant que acabés amb l'oficio de la casa. Hem tingut la oportunitat de xerrar amb l'Eduard. L'Eduard és un noi de 13 anys molt espavilat i simpàtic. Ens ha estat explicant un munt de coses sobre les peleas de gallos i les galleres. És molt típic per aquí, molta gent cria galls para echar a la gallera!
Ens ha estat explicant que aposten diners pels galls, i a part, si el teu gall guanya, t'ofereixen diners per a comprar-lo, com més combats hagi guanyat, més diners val el gall. També, ens explicava que emparellen els galls pel pes i hi ha una mena d'organització coordinadora, la casa, que s'encarrega de cobrar l'entrada, recollir els diners de les apostes i controlar i organitzar-ho tot.
Una vegada llences un gall a combat, ja no el pots retirar. I per major crueltat, li posen unes espuelas a les potes pq se'ls clavi més i es facin més mal. En Manuel ens explicava que té un gall de lluita que l'havien deixat cec, però que havia guanyat. Ara està mirant a veure si miraculosament recupera una mica de vista per a fer-lo criar. Terrible!
De fet, aquests galls, mentres viuen, viuen bé, alimentats a base de vitamines, passeig i entrenament és el seu dia a dia. I segurament algun que altre ligue que fan amb alguna gallineta que acabarà a l'olla tard o d'hora.
Conviure amb aquesta gent, et fa plantejar moltes coses i reflexionar. De moment, una estància enriquidora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada