0:02h – Sto Domingo
A la capital!! Avui ens rodeja totxos, carretera i algun soroll de carro de tant en tant. I la nit, amb electricitat es fa llarga, goita si n'és de tard!! I amb internet, ja es pot fer inacabable!
Avui hem anat a la missa de la pastoral materno-infantil. Havíem quedat a les 10.30h amb la guagua que ens baixava fins a la capital. A les 10.45h, estavem llestos. A les 11h, la Mariana estava a punt. A les 11.15h, hem vist pujar la guagua cap al Portón. A les 11.45h ens ha passat a buscar. Finalment, a les 12h ja estàvem gairebé totes a la guagua i camí a Santo Domingo.
El camí ha estat terrible. Anàvem 14 en una furgoneta construida originalment per a 7 persones. I sense aire acondicionat, i amb els vidres tintats, no fos cas que ens veiessin suar. Quan ja entràvem a Santo Domingo, el vehicle ha començat a fer un soroll extrany fins que al final li ha caigut una part que aguanta l'eix de la roda o algo així, una baina que no havia vist mai caure d'un cotxe.
Hem hagut d'improvitzar i una altra guagua ha parat i ens ha portat fins al lloc. Aquesta guagua sí que era un luxe! Seients per a totes i aire acondicionat! Genial!
En arribar, hem tornat a canviar de guagua, aquest cop era tipus bus escolar. En aquestes hi han pujat moltes dones de la pastoral i han estat cantant cants a Déu i a la glòria de dalt del cel.
Finalment, hem arribat a l'església on es realitzava la missa. L'església no tenia gaire encant, un local que podria haver estat perfectament una oficina, amb quatre quadres religiosos, un altar i un munt de bancs. Hi havia molta gent, a la missa, la majoria dones.
Les misses aquí, són una festa. Piquen de mans, les sacsegen d'un costat a l'altre, canten animadament, i en ocasions participen amb experiències de vida en el sermó. Avui, la veritat sigui dita, ens hem escaquejat just quan començava el sermó, després de l'evangeli.
Sortint de l'església, hem anat a dinar i de compres a la sirena, una cadena de supermercats. Finalment hem arribat a ca l'Anna Maria. Encara ens hi esperava una reunió d'un club de promoció de la pau. Hi hem estat com a observadors, ha estat interessant, però la meva ment necessitava un descans i no he pogut retenir gaires coses.
Del poc que he retingut és que l'any que ve se celebra 500 anys des del discurs del senyor Montesinos. Aquest frare va ser un home important, i en el seu discurs defensava que els indis eren persones i que havien de ser reconeguts com a tal, carregant contra la esclavitut i les brutalitats que patien. Després, als colons se'ls va ocòrrer la meravellosa idea que, a falta d'indis, millors serien els negres d'Àfrica que tenien més força i resistència. En fi!
I poca cosa més, me'n vaig a arraplegar un llit! bona nit, món!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada