dimecres 23/06/2010

20:55h

Fiiiiu!! Pummm! En honor a la revetlla de Sant Joan :) que aquest any toca viure-la ben lluny i ben diferent. He preguntat i el dia de Sant Joan algunes famílies van al riu i mengen alguna coseta... però aquest any, més aviat el riu anirà a casa de cadascú, amb la que està caient! Quart dia que plou. Suma i sigue! I el camí va empitjorant! I pel que es comenta ve una altra onda tropical, sinònim de més pluja... i quan em posaré morena, jo?? Jejej

És una nit rara, avui. És d'aquelles nits que intueixes que aniràs a dormir abans que la teva gent, tot i haver-hi sis hores de diferència! I segurament, demà, el despertador sonarà abans que més d'un hagi obert un ull. Nits que si esperes més, pot ser que surti el sol :) Avui fa una lluna ben maca, ben lluminosa.

Aquest matí hem fet una de les entrevistes previstes a les escoles! Per fi, ho hem aconseguit! Ja ho diuen, ja, quien la sigue la consigue! Doncs aquí està, la primera ja ha caigut!

I l'afortunada ha estat l'escola de Piedra Azul. De bon matí hi hem anat i a les 9h, tal com havíem acordat, ja hi érem. Ens ha rebut la Regla, que és la directora de l'escola, i l'Antonio, un professor. La conversa ha estat força bé, tot i que la Regla s'ha mostrat bastant tensa en alguns moments de la reunió. No sé ben bé per a què. M'ha donat la impresió que tal vegada el seu germà, en César, l'hagi enxufat com a directora; i per això es mostrava així més aviat nerviosa. Qui sap...

En César és un dels tres germans que són tots tres directors. No sabem ben bé si hi ha hagut alguna mena de compadreo, però sembla bastant evident. En César, la veritat sigui dita, no ens cau gaire bé. No dóna massa confiança. I a més a més, té una vívora al costat, una Espe Jode A Todos, la seva esposa Isabel, que per que sembla que no li agradem gaire.

A vegades em plantejo com ens ho hem de fer amb aquesta gent que té un cert estatus dins una comunitat perquè no se sentin amenaçats per la tasca que volem realitzar. Al cap i la fi, volem aconseguir un cert empoderament de la gent, i tal vegada xoqui amb els interessos i el domini d'aquests líders, que a més a més de liderar, molts sembla que treuen profit de la situació.

En fi, sembla que ens acostem al final de la primera fase d'aquesta pràctica i la cosa es va complicant i posant alhora interessant. Almenys, com més complicat, més n'aprendrem. El que sí que ens dóna la impresió és que serà difícil treure'n algun projecte sostenible de llarg plaç. I la raó, ben senzilla: la falta d'organització comunitària de la zona. Primer, cal aconseguir una organització comunitària i després ja es construiran castells.

De tornada, hem baixat a la casa abans d'anar a dinar. I apuntant una conversa bastant sorprenent que hem tingut amb la Mariana, me adonat que avui era 23, la revetlla de Sant Joan! I nosaltres baixant a Maimón a comunicar-nos amb el món just a l'hora de sopar de la revetlla! M'he maleït mil i un cops, com no ho vam pensar abans! En fi, les lamentacions ja no valien per a res, i el fet que aquest cap de setmana baixem a Santo Domingo i allà tindrem força comunicació amb el món!

Sobre la conversa amb la Mariana, ha estat una d'aquestes de riure per a no plorar. Resulta que la Mariana ha tingut una infecció a l'orella que s'ha anat tractant i aquests dies que fa més fred, o menys calor, li fa mal l'orella i el cap. Després d'aguantar un parell de dies, aquest matí ha anat a la policlínica i el doctor li ha receptat algunes medicines.

Ella disposa de la targeta de seguretat social, la qual li permet obtenir aquests medicaments de forma gratuïta a la mateixa policlínica. Però resulta que la que se n'encarrega és l'Amparo que justament està de dol perquè se li va morir la mare divendres passat. Com està de dol, no treballa i no li ha pogut donar els medicaments a la Mariana.

Davant aquesta situació, la Mariana no ha vist més remei que comprar els dichosos medicaments en l'única farmacia d'aquestes comunitats a un preu bastant car comparat amb el preu que podria aconseguir-los a Maimón. I la sorpresa ve quan et comenten que la propetària d'aquesta farmàcia i qui hi treballa és la mateixa Amparo!!

Després, li comentava a en Miguel i em deia que sí, que moltes vegades ven els medicaments que donen a la policlínica a la seva farmacia. I què hi podien fer, a qui podien reclamar? Potser podien aconseguir quelcom si baixaven bastantes persones a Maimón a denunciar-ho, però baixar a Maimón és car, requereix un temps i el resultat del viatge és més aviat obscur. I quina cara fas quan veus que ells mateixos veuen aquestes injustícies però ja les tenen acceptades davant la impotència de no poder-hi fer res?

Riure per a no plorar. Sense paraules, sols una rialla estúpida d'incredulitat és tot el que et pot sortir davant una història tan actual i real com el mateix mal de cap de la Mariana. En fi.

A Maimón hem estat una estoneta al ciber. Al cap d'una estona, hem anat a fer una cerveseta amb en Dil, el Miguel i el Luis, els nostres motoconchistes. Ooooh que bona estava, després de tres setmanes sense gota de birra, l'he trobat taaan bona!

Després hem tornat altre cop al ciber. M'ha donat temps d'actualitzar una miqueta el blog però la pixera de la birra ens ha fet marxar abans del previst a buscar un bany. La búsqueda d'un bany és una tasca molt complicada en aquestes zones. Gairebé no bec aigua per a no trobar-me amb aquest problema. A més a més, qualsevol bany pot ser tota una caixa de sorpreses i luxes com porta, llum o aigua són escasos. I no parlem de paper o sabó, això ho deus trobar als grans complexos de Punta Cana.

A vegades ho penso, un mateix país i realitats tan diferents! A Punta Cana, Playa Bàvaro i a aquests complexos turístics, també es queden sense electricitat quan es considera que es gasta massa electricitat? La famosa pulsereta inclou paper i sabó als banys? I aigua? jejej... Com diu una cançó, un món, dues classes de persones.