dimarts 08/06/2010

14:24h – La Casa

Avui hem començat la nostra ruta de visites. Sols, en Dil i jo, ja sense l'acompanyament de l'Anna Maria o el padre Domingo. Hem decidit anar fins a La Cuchilla després d'esmorzar, aprofitant l'avinentesa que havíem de donar unes medicines a la Carmen.

La nostra idea era baixar a la Cuchilla i parlar amb la Carmen, en Filo, la Muñeca, la Dulce i la Justina si ens donava temps. Per a no generar espectatives a les comunitats respecte la nostra tasca, diem que fem unes pràctiques d'estudi on analitzem la forma de vida rural, com s'organitzen... amb aquesta excusa podem assistir a totes les reunions i preguntar lliurement sense que ells s'esperin res de nosaltres. I tot el que poguem aconseguir després, benvingut serà!

Hem baixat fins a la Cuchilla caminant, devem haver tardat uns 20 minuts. La primera casa que hem visitat ha estat la de la Carmen, que amablement ens ha fet entrar i seure. Ens ha ofert esmorzar però ja n'haviem pres, doncs amablement l'hem refusat.

Volíem parlar amb ella per a començar a establir contacte i que ens expliqués, però estava ocupada amb la casa i hem estat parlant, en primer lloc, amb el seu fill Nicolàs. Ens ha explicat una mica el sistema educatiu de la zona: gairebé cada comunitat té una escola bàsica on imparteixen cursos de 1r a 8è. Més endavant, s'han de desplaçar fins al Portón, al Liceo, on hi imparteixen cursos de 1r a 4t de batxillerat. Després, pels que s'ho poden permetre econòmicament, hi ha la universitat, a Bonao.

Més tard ha sortit la Maria, una altra filla de la Carmen, que té 18-19 anys. Ha acabat el batxillerat però no pot entrar a la universitat pq al registre civil es van equivocar i en comptes de posar que va néixer el 31 de maig, consta que va néixer el 31 de juny. El fet és que juny no té 31, i en voler entrar a la universitat no la van deixar. Ara està d'abogats per a que li solucionin el tema.

La Maria ha estat una guia improvisada que no esperàvem. És una noia molt agradable i ens ha acompanyat fins a l'Escola de la Cuchilla (Escuela Salomé Ureña). Allà hem conegut al director i a tres dels cinc professors que hi ha.

Després de la visita a l'escola, la Maria ens ha acompanyat a casa la seva germana, la Daji. La Daji està casada amb en Javier, que de moment no hem conegut. Qui sí que hem conegut ha estat a l'Elena i en Florentino, els pares d'en Javier, i al Wilton, el germà. Hem estat a casa d'ells una bona estona, ens han ofert cafè fet a lo natural, és a dir, tractat per la mateixa Elena, des de la llavor fins al cafè. Llàstima que tenia sucre, a veure si la pròxima vegada tinc l'ocasió de provar-lo sense sucre.

19:53h – La Casa

A les fosques altre cop, arriba el moment del dia on la música em porta a recordar i reflexionar sobre el dia d'avui. M'agrada aquest moment, les paraules surten amb senzillesa i els suaus acords de sau les acompanya melòdicament.

Hem pogut averiguar més coses sobre aquesta falta d'electricitat, ja sigui quan no n'hi ha gens, com és habitual durant la nit, o quan n'hi ha un chin, en alguns moments del dia. Entre el camí de Maimón a aquí hi ha una mina d'or i plata i demés materials. Doncs resulta que la mina s'endú gairebé tota l'electricitat, deixant tota la zona amb una quantitat de llum deplorable.

Amb en Manuel i la Mariana hem tingut l'ocasió de xerrar i comentar les desgràcies de les mines properes. Realment, és molt molt trist. És terrible, aquest món i les injustícies que pateixen els més dèbils a causa de la mineria.

Resulta que per aquestes regions d'aquí tenen la desgràcia de tenir unes muntanyes riques en minerals, or, plata, níquel... Doncs en descobrir-ho, van començar a comprar terrenys per a saquejar la muntanya, sense pietat per l'entorn.

Es veu que de l'altre costat de la muntanya van desallotjar bastanta gent. I què obtenen a canvi, tant aquesta gent com la gent veïna? Tot el que n'obtenen és contaminació de rius, de terres, de l'aire, una desforestació terrible, pobresa... Treball temporalment, sí, però destrucció de qualsevol forma de subsistència al camp, doncs la mina passa, ho arrassa tot i se'n va, deixant els problemes i efectes secundaris als més dèbils. Això sí, enriquint a aquells que exerceixen la mena de segona colonització, un saqueig de recursos més subtil però devastador i terrible.

I quan coneixes la gent afectada, vius el seu dia a dia, el cor s'encongeix i la indignació corre per les venes i el teu cap vol inventar tot tipus de revolucions per un món més just, tant entre les persones com amb la nostra maltractada mare terra. En fi!

Deixant l'electricitat de banda, avui he tingut l'oportunitat de provar el ñame per esmorzar i l'ahuyaba per a sopar. El ñame és molt semblant a una patata de gust, i l'ahuyaba és una mena de carbassa taronja i de gust suau. I avui hem rematat el tema amb una mica d'arepa, una mena de pastís fet per la Muñeca, la filla de la Mariana.

Aquesta tarda, hem anat a parlar amb la Francisca, la veïna de la Mariana, i en conseqüència també nostra. Li ha fet ilusió que hi anessim. Té cinc filles, hem tingut la ocasió de fotografiar-nos amb les quatre dones de la casa, doncs la filla gran, que deu tenir uns 18 anys, viu a Maimón. Ara no recordo si ja té fills, però no em sorprendria. Intento adjuntar-vos una foto!

La Francisca ens ha estat explicant baines varies i informacions interessants de la comunitat, i del tema de moda, l'electricitat. Ha estat una xerrada agradable, la gent d'aquestes contrades sembla molt agradable i acollidora.